Fins a 1.602 persones repartides en 882 llars es van beneficiar l’any 2018 dels ajuts econòmics ocasionals que ofereix el Govern. Aquesta xifra representa un 11% més que el 2017, quan es van atendre a 1.443 persones de 779 llars i, segons el director del CRESS, Joan Micó, «podria estar» directament relacionada amb la problemàtica actual de l’habitatge. «S’hauria d’analitzar més en detall i anar cas per cas, però és evident que els abusius preus dels lloguers estan ofegant bona part de la població», va valorar Micó. A més, va considerar que l’increment anual de persones que sol·liciten ajudes públiques és una tendència de nivell global, ja que «tradicionalment es veia com un estigma social i només es demanava ajuda quan les famílies estaven realment al límit». Per al director del CRESS, la concepció ara ha canviat i les ajudes dels Serveis Socials cada vegada més s’entenen com «una cosa normal» derivada de la crisi econòmica. «Fins i tot als països nòrdics, exemple del benestar, han augmentat les desigualtats socials. A Andorra és una mica diferent perquè no tenim aquest concepte, però és cert que allò que abans era un servei assistencial per als més necessitats està començant a canviar» i s’està expandint a persones amb tota mena de mancances, va explicar Micó.
Tipologies i perfils
Tot i això, i tal com es desprèn de l’últim document publicat pel Departament d’Estadística, de les 1.447 sol·licituds que es van resoldre favorablement –i que suposen un total de 2.843 ajuts–, la majoria es van destinar a atendre les necessitats més bàsiques, amb un import mitjà per llar de 3.762 euros.
Les llars que van rebre el major nombre d’ajuts van ser les unipersonals, amb 461 llars i un 58% del pressupost global, seguides de les monoparentals, amb 259 llars i 660 persones, i un 24% de l’import.
Per sexe, Micó va destacar que les diferències de gènere i els perfils dels sol·licitants es mantenen en el temps, de manera que el 67% dels demandants van ser dones d’entre 35 i 49 anys amb un tipus de llar monoparental o unipersonal, mentre que els homes van suposar el 33%i majoritàriament tenien entre 45 i 64 anys i vivien sols.
Pel que fa a les nacionalitats, espanyols i andorrans van ser els que més ajuts van rebre amb un 36% i un 33% de l’import dels ajuts, respectivament. Així mateix, la majoria dels sol·licitants vivien a Andorra la Vella (1.150), a Escaldes-Engordany (741) o a Encamp (338). En aquest sentit, cal destacar que gairebé el 30% de la població de la capital va requerir ajuts econòmics ocasionals. Per contra, Canillo va ser la parròquia amb menys sol·licitants, amb 57 persones i un 5% del total dels seus habitants.
Fills a càrrec
D’altra banda, el Departament d’Estadística també va informar que el nombre de sol·licituds de prestacions per fills a càrrec presentades l’any 2018 va ser de 757, amb un augment del 0,3% respecte a l’any anterior. D’aquestes sol·licituds, el 76,6% es van resoldre favorablement i el 23,4% es va desestimar majoritàriament per superar el LECS familiar o tenir menys de set anys de residència al país. Respecte a les prestacions actives, se’n van poder beneficiar 643 famílies i 1.133 fills, amb un import mitjà per família de 1.781 euros, el que va suposar un increment del 0,6 en comparació amb l’any 2017.
