Almenys 200 treballadors peruans s’han vist obligats a marxar d’Andorra en els darrers mesos per la incertesa generada per l’avís de l’entrada en vigor – a partir de l’abril- del sistema Entry/Exit per part d’Espanya. Així ho ha explicat Lorenzo Castillo, president de l’associació ‘Peruanos en Andorra‘, que alerta que moltes d’aquestes persones han hagut de tornar al Perú o bé desplaçar-se a Espanya sense tenir clar quin serà el seu futur administratiu.
Castillo explica que la situació s’ha produït en plena temporada laboral i que la comunitat es troba “a l’expectativa” de com s’acabarà aplicant el nou sistema. “Una gran part de la comunitat peruana marxava fora d’Andorra, especialment al país espanyol, per la situació de l’aplicació de l’Entry/Exit”, afirma, tot afegint que “estem a meitat de la temporada, pràcticament, i ara mateix no hi ha més que fer que esperar”. Tot i això, expressa el desig que “això comporti un bon control”.
Segons el president de l’entitat, l’impacte ha estat important tant entre les persones que havien de renovar la seva situació com entre les que no. “Creiem que s’han vist afectades entre les que renovaven i les que no, una mitjana d’un parell de centenars de persones que han marxat del país”, concreta.
“Amb l’aplicació de l’Entry/Exit, a moltes persones no els ha quedat cap altra opció que marxar de l’espai Schengen i esperar sense saber què passarà” – Lorenzo Castillo
Molts dels treballadors que han abandonat Andorra ho han fet perquè, amb l’aplicació del sistema Entry/Exit, “no hi ha més remei que sortir de l’espai Schengen per poder tornar a entrar als 90 dies”. Aquesta obligació ha deixat nombroses persones en una situació d’incertesa. “Han marxat fins i tot al Perú o a Espanya, sense saber clarament quina és la seva situació”, remarca Castillo, que també assenyala que hi ha casos de persones que “no han estat de manera regular a l’espai Schengen i s’han vist obligades a marxar o a quedar-se a l’expectativa”, una opció que considera “molt difícil amb l’Entry/Exit en vigor”.
Malgrat aquest escenari, Castillo explica que una part de la comunitat ha pogut continuar treballant. “Dels treballadors que s’han pogut quedar, molts estan treballant dins de la temporada”, assenyala. Altres, però, també han acabat sortint del país davant la manca de seguretat jurídica i administrativa.
Contractació en origen, una possible sortida amb condicions
Sobre la contractació en origen, Castillo recorda que el Govern havia plantejat aquest mecanisme inicialment amb la comunitat colombiana i posteriorment amb altres col·lectius. “Creiem que pot ser una de les sortides, però cal anar amb molt de compte amb qui es contracta en origen”, adverteix.
El president de ‘Peruanos en Andorra’ alerta que, en el passat, la comunitat peruana ja va patir problemes greus amb aquest sistema. “Tota aquesta gent va venir amb contractes fets al Perú, no fiscalitzats, i signats en ciutats de la selva peruana”, explica. Quan van arribar a Andorra, especialment per treballar en la construcció, “no van tenir el suport necessari i es van haver de marxar”.
“La contractació en origen pot ser una sortida, però el problema real és com es fiscalitzen els contractes i quines empreses els poden fer” – Lorenzo Castillo
Per això, insisteix que el repte no és només portar treballadors amb un contracte previ. “El problema és com es fiscalitza, com controles quin tipus d’empreses poden fer aquests contractes”, apunta. Al seu entendre, aquest control hauria de ser fruit d’un treball conjunt entre el Govern del Principat i el del Perú. Recorda que, en l’anterior crisi, “l’ambaixada peruana a Madrid va assumir el compromís de fiscalitzar, a través del ministeri corresponent, les empreses que feien contractes al Perú”.
Sense contacte des de l’octubre amb Tàpies
Castillo, explica que l’associació ha mantingut contactes amb el cònsol honorari del Perú a Andorra, Jaume Tàpies, especialment durant els mesos d’estiu. “Ens vam reunir i vam parlar al juny o juliol”, assenyala el president, tot indicant que, després d’aquella trobada, “hi va haver converses per via telefònica fins aproximadament el mes de setembre”.
Tanmateix, remarca que des de l’octubre no hi ha hagut cap nou contacte entre el consolat honorari i l’associació. “Des de l’octubre ja no hem tornat a tenir comunicació”, afirma. Malgrat aquesta manca de continuïtat, Castillo assegura que es manté disposat a reprendre el diàleg: “Estem oberts a seure i treballar colze a colze si hi ha voluntat per part de tots”.
En aquest sentit, deixa clar que la mà està estesa, però que l’entitat continuarà la seva tasca independentment. “Si no es dona aquesta voluntat, nosaltres com a associació seguirem treballant pel nostre compte en defensa de la comunitat peruana”, conclou.
