Després que aquest dilluns els propietaris de diferents finques situades als voltants de l’edifici més icònic del país, la Casa de la Vall, presentessin un recurs administratiu contra el Govern pels entorns que han estat delimitats per a la protecció de la zona, recalcant en aquest la vulneració dels seus drets de propietat i posant el focus en la restricció d’alçada per a l’impacte visual i la zona preventiva que s’encomana a les recomanacions del Ministeri de Cultura, avui ha estat torn de la seva titular, Mònica Bonell, per confirmar que serà la Justícia l’encarregada de “determinar si l’àrea protegida s’ha definit correctament”.
És arran d’aquesta situació que els veïns de tres edificis adjacents al monument històric han expressat el seu malestar davant el decret dels entorns 28/2025, i per això han al·legat, d’una banda, que “no se’ls va notificar personalment sobre el procés d’establiment de les zones de protecció” i, d’altra, que el dictamen també recull el concepte d'”elements pertorbadors”, els quals no figuren en la Llei de patrimoni cultural ni en la seva modificació, segons han publicat alguns mitjans locals.
“Seguirem el procés a la Batllia com toca, amb total normalitat, atès que trobem que el procediment emprat pel Govern és el correcte. Quan vam acabar el procés d’al·legacions es van recollir 5 d’un total de 200 propietaris concernits entre l’Església de Sant Esteve i la Casa de la Vall, i d’aquestes 4 ens l’han redirigit a tràmit judicial. Els propietaris tenen el seu dret a continuar defensant allò que creguin que està alineat amb les al·legacions presentades”, ha proferit sobre l’assumpte la titular de Cultura, afegint que el recompte de persones es “va haver d’efectuar a través del Comú de la capital perquè l’administració general no tenia constància de tots ells, motiu pel qual no va arribar a tots els afectats”.
Tanmateix, la ministra de Cultura i Esports ha afirmat que, “ara per ara”, no veu que la polèmica entorn de la Casa de la Vall hagi de tenir una afectació en la candidatura d’Andorra a la UNESCO. Segons ha explicat, en cas que la justícia acabés determinant que “hi ha hagut alguna qüestió en el procediment que s’ha fet malament”, es prendrien les mesures corresponents. Tot i això, ha insistit que “ara mateix no veig que això hagi de fer que s’endarrereixi tot el procediment de la candidatura”.
Per la seva part, el síndic general, Carles Ensenyat, ha defensat les obres de remodelació de l’entorn de la Casa de la Vall i ha remarcat la importància de la protecció patrimonial. “Hi ha una llei de protecció del patrimoni cultural d’Andorra”, ha afirmat, destacant que tant la Casa de la Vall com l’església de Sant Esteve són “dos monuments que formen part essencial del casc antic d’Andorra la Vella”. En aquest sentit, ha valorat positivament que el Govern hagi establert un entorn de protecció “cautelar” per a aquests monuments, tot i reconèixer que els propietaris afectats “tenen el dret de fer escoltar la seva veu a les instàncies que ells creguin”.
D’altra banda, Ensenyat ha volgut diferenciar clarament la protecció patrimonial del projecte de remodelació dels jardins de la Casa de la Vall. “Moltes vegades quan parlem d’entorns sembla que sigui el mateix, però hi ha uns temes completament diferents”, ha puntualitzat. Segons ha explicat, les actuacions als jardins “tenen tots els permisos de totes les instàncies que s’han de tenir”, incloent-hi els del Comú de la capital i el Departament de Cultura, que ha revisat les obres. Tot i exposar el dret dels propietaris afectats a “defensar els seus interessos a les instàncies que vulguin”, ha volgut deixar clar que aquest procediment “no té res a veure amb els jardins” i que es tracta “d’un tràmit administratiu que afecta el Govern, no el Consell”.
La polèmica delimitació de la zona de prevenció
La principal problemàtica ve donada perquè en el decret, publicat al BOPA el passat 5 de febrer, s’estableix l’entorn de protecció de la Casa de la Vall i de l’església de Sant Esteve, situades a la parròquia d’Andorra la Vella. Aquest decret defineix els criteris que han de regir les intervencions sobre aquests monuments i el seu entorn per garantir-ne la preservació i integració dins el context urbà. A més, estableix un règim d’autorització prèvia per a qualsevol obra o intervenció en aquesta àrea, amb l’objectiu de protegir-ne els valors patrimonials, històrics i culturals.
L’entorn de protecció es divideix en dues zones diferenciades. La zona 1, o zona d’acompanyament, correspon a l’espai immediat que envolta els monuments i inclou les finques més properes, amb la finalitat de mantenir la coherència arquitectònica i evitar elements que alterin la seva percepció. La zona 2, o zona preventiva, engloba un àmbit més ampli amb construccions que, tot i estar una mica més allunyades, podrien afectar la visió i integració dels béns protegits. Amb aquesta regulació, el Govern assegura la conservació del patrimoni cultural i històric d’Andorra la Vella, garantint que les noves intervencions urbanístiques respectin l’entorn d’aquests edificis emblemàtics.
