Les quantitats que la trama del cas Pretòria movia a Andorra no tenen res a envejar a les sumes de diners destinats¡ a d’altres paradisos fiscals. Com a resultat de la comissió rogatòria internacional cursada la tardor de l’any passat, la justícia andorrana va intervenir comptes bancaris per un valor global de 6.305.278 euros. Arran del mateix procediment, la instrucció del cas va poder tenir accés als moviments efectuats des del 2003 en diversos comptes dels quals eren titulars les esposes de Lluís Prenafeta iMacià Alavedra, així com d’altres imputats o intermediaris de la trama.
Segons es desprèn de l’informe de la Guàrdia Civil, els comptes intervinguts a Andorra ascendeixen a un total de 14, per bé que alguns ja feia temps que no estaven operatius. Els saldos dels diferents comptes –dos d’ells en dòlars nord-americans– oscil·len entre els 1.573 i els 1.745.000 euros. Segons la titularitat dels comptes intervinguts –tant dels operatius com dels ja cancel.lats amb anterioritat–, la trama tenia presència a Andorra a través de diverses ramificacions.
D’una banda, les esposes d’Alavedra i Prenafeta, Doris Malfeito i Lluïsa Mas, eren titulars d’algun dels comptes, especialment la primera, que disposava de saldos força voluminosos al Principat. Ara bé, el nom que més apareix com a titular o apoderat dels comptes bloquejats és el de Philip McMahan Bolich Jr, conegut amb el nom clau de Jesús, resident de nacionalitat nord-americana i mà dreta d’Alavedra a Andorra. Bolich operava sol o a través del seu col.laborador, Manuel Luis Bento Cecilio, resident de nacionalitat portuguesa. Aquests dos noms, juntament amb el de Glòria Torres Pladellorens, la responsable d’una empresa de neteja que exercia de testaferro, constitueixen els tentacles al Principat de l’exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Un altre dels comptes intervinguts era titularitat del promotor immobiliari Lluís Casamitjana, autor de diversos pagaments a societats de Prenafeta, Alavedra i Luis García, un altre dels imputats.
De l’anàlisi dels diferents comptes intervinguts, la Guàrdia Civil en desprèn una relació amb els moviments de capitals efectuats per la trama durant la primavera de l’any passat. De la mateixa manera, es dedueix que el paper de Prenafeta i la seva esposa va ser més aviat el de mediadors: els seus comptes estan cancel·lats des del 2004 i la seva principal aportació a la trama –com a mínim pel que fa als últims anys– consisteix en haver posat en contacte Alavedra amb J. M. P., personatge amb un càrrec rellevant a la banca andorrana.
Un paper destacat a la trama també el tenia Torres Pladellorens, de qui la investigació ha deduït que mantenia una estreta relació amb Alavedra. La testaferro de l’exconseller és administradora d’una empresa de neteja radicada a Barcelona. Com a conseqüència de tot plegat, Santiago Pedraz, el jutge de l’Audiència Nacional espanyola que porta el cas després de la marxa de Baltasar Garzón, va decidir la imputació de Torres Pladellorens. En una de les converses intervingudes, Torres Pladellorens demanava a Alavedra que la deixés «una mica rica», mentre que l’exconseller s’excusava argumentant que només s’havia compromès a mantenir-la. En lesmateixes converses s’esmentaven els «50 milions» –de les antigues pessetes, uns 300.000 euros– que van ser retirats d’Andorra el juny de l’any passat i que van desencadenar precipitar l’obertura del sumari.
