Amb la modificació del Codi Penal aprovada pel Consell de Ministres (la relativa a l’article 117), les dones que decideixin interrompre voluntàriament el seu embaràs deixaran de tenir responsabilitat penal a Andorra, tot i que els professionals sanitaris continuaran penalitzats. Una reforma, però, que encara haurà de superar el tràmit parlamentari, tot i que el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, s’ha mostrat confiat en aconseguir-ho: «La situació en què es troba la dona que ha de prendre aquesta decisió és una situació personal, social i emocional complexa, és una circumstància difícil, un conflicte personal delicat, i, per tant, el plantejament bàsic sobre el qual se sosté aquesta reforma és el d’eximir de responsabilitat penal la dona que es troba en un context en el qual ha de prendre una decisió d’aquestes característiques», ha remarcat Baró.
D’una manera més detallada, el ministre ha indicat que la modificació de l’article 117 mantindrà intactes els apartats primer i tercer, referits a la penalització del personal mèdic i de la temptativa de practicar un avortament, mentre que el segon incorporarà l’exempció per a les dones. «No és punible la dona que consent o sol·licita el seu propi avortament o que col·labora a dur-lo a terme, i això és així atesa la seva situació personal, social i emocional», ha precisat Baró, qui també ha confirmat que la despenalització no quedarà limitada a determinats supòsits, com els que s’havien plantejat en el debat públic: «Des del Govern no ho havíem dit mai. La feina prèvia, des del punt de vista del disseny intel·lectual d’aquest plantejament, es va desenvolupar a l’anterior legislatura, i un dels elements medul·lars va ser el que es coneix com a informe del professor Montalvo. I l’informe del professor Montalvo no feia aquesta distinció».
Pel que fa al personal mèdic, però, sembla que el posicionament governamental no ha variat ni una coma. O així almenys es percep per les paraules del ministre, qui ha explicat que «la penalització és així per un imperatiu constitucional molt clar […] La Constitució protegeix el dret a la vida en totes les seves fases», insistint que «una de les línies vermelles que ens fixàvem era el fet que no es poguessin practicar interrupcions de l’embaràs dins les nostres fronteres. Per tant, si es volia fer compatible la despenalització de la dona que interromp l’embaràs amb aquest mandat constitucional i, per tant, amb l’esquema institucional, si alhora es despenalitzava el personal mèdic, estàvem legalitzant l’avortament a Andorra».
Un altre punt que tampoc contempla la reforma és el relatiu al finançament públic dels avortaments que es practiquen fora de les nostres fronteres. Tanmateix, i qüestionat per una possible cobertura de la CASS, Baró s’ha mostrat taxatiu i ha respost que «ha d’estar molt clar allò que es diu i aquesta qüestió no està tractada en aquest àmbit». «El plantejament que va construir Montalvo estava articulat sobre la base de l’assessorament previ i el mecanisme d’acompanyament, i l’assessorament previ de la dona que tenia el conflicte sobre si interrompre l’embaràs o no havia de ser el camí que portés cap a l’exempció penal», ha insistit el titular ministerial, apuntalant que «aquest plantejament el vam veure complicat perquè després vam estar mirant les experiències que hi havia hagut amb models similars fa uns anys a Alemanya i a Itàlia, que van portar situacions en les quals hi va haver conflicte entre el poder civil i el poder eclesiàstic».
En aquest sentit, Baró ha fet un extens repàs per les converses mantingudes amb la Santa Seu, les quals s’han prolongat durant bona part de la legislatura. Així, ens situem primer el setembre del 2023, moment en què el cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat del Vaticà, va visitar Andorra el Dia de Meritxell: «Va plantejar la voluntat de parlar de la qüestió, de fer-ho amb la discreció, el diàleg i la confiança necessaris, i va remarcar també que era un camí llarg, que era un camí estret el que havíem de recórrer», ha recordat el ministre, reconeixent que «efectivament, els seus vaticinis podem afirmar que s’han complert». Ja el 2024, es van preparar diferents textos, mentre que, a principis del 2025, es va celebrar una primera trobada al Vaticà. Així i tot, la mort del papa Francesc va alterar el calendari, el qual es va reprendre el setembre del 2025 durant l’Assemblea General de les Nacions Unides, abans d’una nova reunió amb Parolin a l’octubre d’aquell mateix any.
«La Santa Seu, tal com mana la seva doctrina, considera que la protecció de la vida humana ha de ser màxima i no ha de ser negociable ni qüestionable», ha indicat Baró, tot defensant que «tenim la convicció que no posa en risc el sistema institucional, perquè fa que el que demana la Constitució: protegir la vida del no nascut i la dignitat humana. En aquest cas, la dignitat humana pensem que es veu més enfortida si no penalitzem la persona que ha de prendre una decisió que és prou complexa». Tanmateix, el ministre sí que ha reconegut que els coprínceps i un nombre determinat de consellers generals disposen de mecanismes constitucionals per qüestionar la norma: «És una prerrogativa que tenen […] La veritat és que desconec què faran».
Els límits de la reforma també ha sigut un dels punts cabdals de la compareixença, en què Baró sí que ha admès que «de la mateixa manera que tenim la convicció que això manté l’equilibri i el coprincipat i l’equilibri institucional, també tenim la convicció que és difícil anar més enllà». Una mirada més llunyana que havia sigut proposada en ocasions anteriors pels grups parlamentaris de Concòrdia i Socialdemòcrata, amb qui precisament Govern ha mantingut diverses reunions per tractar la qüestió: «Ja els vam plantejar que era molt probable que la solució que consideréssim com a idònia aniria per aquest camí». Pel que fa a Andorra Endavant, i més concretament a Carine Montaner, Baró ha explicat que «era partidària de no posar en perill el coprincipat, ni tan sols d’assumir els eventuals riscos que pogués tenir el fet de considerar aquest tema».
Així doncs, el text es presentarà aquest dijous al Consell General i es demanarà que es tramiti per la via d’urgència, amb l’objectiu que pugui quedar aprovat abans del final de la legislatura. «Esperem que tingui una tramitació curta. Demanarem el tràmit d’urgència, el qual comporta un escurçament dels terminis per poder donar el temps de feina parlamentària de cara a l’elaboració d’esmenes», ha detallat Baró, qui s’ha mostrat confiat: «Pensem que hi ha possibilitats molt clares que aquest projecte pugui prosperar aquesta legislatura». «Entenem que el fet de no afegir un suplement de càstig a la dona que ha de prendre una decisió que es tradueix en un conflicte personal intens és un avenç molt important de cara a les demandes d’una bona part de la nostra societat», ha reiterat el ministre, fent també referència a la transcendència que pot tenir aquesta reforma davant d’organismes internacionals com les Nacions Unides i el Consell d’Europa.
