ANDORRA LA VELLA
- Una ment brillant El físic Albert Fert, a l’Andorra Park Hotel, ahir.
- Foto: TONY LARA
PROFESSIÓ FÍSIC DE LA MATÈRIA CONDENSADA, PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT DE PARÍS-SUD
EDAT 72 ANYS
NASCUT A CARCASSONA
PREMI NOBEL AMB PETER GRÜNBERG, PEL DESCOBRIMENT DE LA MAGNETORESISTÈNCIA GEGANT
Va ser la influència dels seus professors a la Universitat de París que el va portar a especialitzar-se en la física dels sòlids. Actualment, segueix amb la seva tasca de recerca, que l’any 2007 li va valdre el premi Nobel de Física, conjuntament amb Peter Grünberg. Una tasca que compagina amb les activitats de difusió a les escoles i els centres universitaris, així com amb les conferències que imparteix arreu del món. Reconeix que el Nobel és “la cirereta del pastís”, però està convençut que la veritable satisfacció d’un científic és constatar que el seu descobriment esdevé un avenç tecnològic i del coneixement. En el seu cas, admet amb un somriure, es pot sentir satisfet quan veu un jove amb un iPod.
–¿De què tracta, la conferència de cloenda de la present edició de la Universitat d’Estiu?
–De les aplicacions en l’àmbit de la informàtica i les telecomunicacions de l’spintrònica, que és un pas més enllà de l’electrònica. Les seves aplicacions també abasten altres camps, com ara el biomèdic.
–¿Quines són aquestes aplicacions?
–Els dispositius fets amb base a la magnetoresistència gegant, que conjuga la nanotecnologia i l’spintrònica, han permès ampliar la capacitat d’emmagatzematge dels discs durs i reduir-ne la mida. Ara tenim discs durs externs que, en molt poc espai, poden emmagatzemar muntanyes de pel.lícules o sèries de televisió senceres. Evidenment, aquestes memòries més lleugeres les portem al damunt, en un iPod, per exemple.
–Ha parlat també de l’aplicació mèdica de l’spintrònica i la nanotecnologia. ¿Ens en podria donar algun exemple?
–Hi ha aparells que permeten l’anàlisi i la detecció de determinades mol.lècules que, a la vegada, permeten la detecció d’algunes malalties. Hi ha dispositius nous que, amb una sola gota de sang, són capaços de detectar concentracions molt petites d’antígens. Amb una anàlisi d’aquest tipus, es pot fer una detecció molt precoç del càncer i també d’altres malalties. En definitiva, és la demostració que els avenços que es fan en el camp de la física suposen també avenços per a les altres ciències, com ara la medicina o la biologia.
–¿Hi ha límits a aquests avenços?
–El límit de la nanociència és la talla dels àtoms. Però abans no arribem a esgotar aquest límit, encara ens queda molt camp per córrer.
–¿Què podrem veure en un futur no gaire llunyà?
–Ara mateix tenim ordinadors que es basen en la informació binària i el tractament digital d’aquesta informació. El futur és la informàtica quàntica, que no es basa en els bits, sinó en els qubits. De fet, encara hi ha moltes vies de desenvolupament futur pel que fa a la informàtica.
–¿Què són els sistemes neuromòrfics?
–Els ordinadors neuromòrfics evolucionaran com el cervell humà, en el sentit que aniran canviant a mesura que vagin tractant la informació. O sigui, es transformaran igual que el cervell es transforma a mesura que anem aprenent les coses i anem adquirint més coneixement.
–Aquesta visió del futur fa pensar en les pel.lícules de ciència-ficció.
–Personalment, sóc bastant contrari a la idea d’un robot que reemplaci l’home. Ara mateix estem parlant de la possibilitat que els ordinadors es vagin transformant a mesura que acumulin informació i la tractin, però encara estem molt lluny d’un ordinador que funcioni realment com un cervell humà, amb tota la seva complexitat i matissos. Fins i tot per a nosaltres, els científics, ens és difícil d’imaginar aquesta possibilitat.
–¿És necessari el control ètic dels avenços científics?
–Sí, és clar. Hem de considerar sempre les conseqüències del progrés científic i alertar dels possibles perills. Els biòlegs tenen comitès científics, evidentment, però els físics també i, si hi ha alguna partícula que pot ser perillosa per a la salut de les persones, tenim l’obligació d’advertir-ho.
–¿La crisi afectarà negativament el finançament de les investigacions científiques?
–Molts països tenen clar que el desenvolupament tecnològic els ha de permetre rellançar la seva economia. Aquest és el cas de França i també dels Estats Units. Obama està dedicant més diners a operacions de recerca del que havien fet els governs anteriors.
–¿Es produeixen contradiccions entre els objectius de la ciència i els objectius lucratius de qui finança la recerca?
–Els governs han de vetllar perquè les investigacions que financen siguin d’interès general i serveixin per millorar la qualitat de vida de les persones, no pas per al profit d’uns pocs. I els ciutadans són els que decideixen qui els representa, a través dels seus parlaments i governs. Per tant, és cosa de tots vetllar perquè la ciència estigui al servei d’aquest interès general.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
