Una quarantena de residents veneçolans s’han aplegat aquest dimarts a la tarda a la plaça Príncep Benlloch en una trobada social i pacífica convocada per expressar el seu posicionament davant la situació política que viu Veneçuela. La concentració ha comptat amb la presència de diverses cares conegudes del teixit associatiu del país, com el president de l’Associació de Residents Veneçolans al Principat d’Andorra (AREVPA), Reynaldo Márquez, i la vicepresidenta d’entitats com Diversand i el Fòrum de la Joventut, Isabella Vargas.
Durant la trobada, diversos participants han compartit públicament el seu sentiment sobre els esdeveniments recents. Un d’ells, Axel Torres, ha afirmat que, per a una gran part de la comunitat veneçolana, la reacció inicial ha estat “d’alegria total”. “Per a nosaltres, la majoria dels veneçolans, parlo d’un 80%, és una alegria immensa, infinita. Hem estat un país colpejat, maltractat, humiliat”, ha expressat, assegurant que la situació viscuda al país ha comportat pèrdues personals i l’exili de moltes famílies: “La dictadura ens ha fet perdre molts amics, família, i ens ha obligat a exiliar-nos”.
En aquest sentit, ha afegit que, més enllà de la destrucció de la indústria petroliera, “el règim s’ha abocat a convertir Veneçuela en un país de narcotràfic, d’exportació de droga”, tot assenyalant que “els militars, en lloc de donar suport al seu poble, s’han instal·lat a gestionar només els seus propis interessos i els béns comuns”. Torres ha afirmat que, durant anys, la comunitat internacional només ha reaccionat amb declaracions: “El 2013 i el 2016 es van robar eleccions, van morir joves estudiants, es van destruir universitats i la infraestructura petroliera es va destruir entre un 60% i un 70%”. En aquest punt, ha detallat que el país va passar “de produir tres milions de barrils a produir-ne 500.000”, fins al punt que “no podem tenir gasolina ni per al nostre propi poble”.
Torres també ha recordat que milions de veneçolans a l’exterior no han pogut exercir el dret a vot, qualificant el sistema com “una dictadura total camuflada per interessos propis”, que, segons ha dit, “divideix les famílies” i manté una part de la població fidel al règim a canvi “d’una bossa de menjar o d’un treball mal pagat”. “Arribar a vell a Veneçuela és una de les coses més tristes que existeixen”, ha afegit. En relació amb el futur, ha indicat que la reconstrucció del país serà llarga, però, tot i això, ha assegurat que, si es gestiona adequadament, “podem tornar a ser un país pròsper, amb universitats actives i els joves a casa”.
Per la seva banda, Giselle Brizuela ha posat l’accent en el fet que, malgrat els esdeveniments, “a Veneçuela encara no es pot parlar”. “Després de 25 anys, veure que s’enduen un dictador, una persona que ens ha tret diners, serveis, educació, dignitat i veu, és una alegria”, ha afirmat, tot reconeixent que la reacció es viu amb contenció perquè “encara tenim família allà i poden pagar les conseqüències”. Així i tot, ha advertit que la normalització no serà immediata: “Són 25 anys, s’han menjat una generació sencera”, fent referència als interessos internacionals, als acords amb països com Rússia i la Xina i a la situació del petroli: “Ens estem ofegant en petroli, però no ens dona educació, ni alimentació, ni assistència mèdica. En un hospital no hi ha ni un cotó per atendre’t”.
En aquesta línia, Brizuela assumeix que el procés de transició comportarà “passos durs” i moments difícils. “Després que cau una dictadura, sempre venen moments que no agraden a tothom”, ha assenyalat, afegint que “caldrà dialogar, ordenar i reordenar un país”. Un procés que, segons ha dit, no sap quant temps pot durar. Altrament, també ha afirmat que, al seu entendre, els Estats Units han estat els únics que han actuat davant la situació. “Són els nostres veïns, són els únics que ens han ajudat, agradi o no”, ha assegurat, tot i remarcar que aquest suport no és desinteressat: “Això no és gratis, això ve amb un interès”, però defensant que “si hem de passar per aquest passadís per recuperar la dignitat, no ens queda una altra”.
Finalment, Eduardo Marcilla ha explicat que la presència dels residents a la trobada responia a la voluntat de “donar suport al poble veneçolà”. “El poble està amb molta expectativa, i que hi hagi una entrega de Maduro és una bona notícia rebuda per la gent del carrer”, ha indicat, tot advertint que “el conte tot just acaba de començar” i que la situació és “molt delicada”. Marcilla ha alertat de possibles represàlies i ha recordat que es tracta “d’un govern de repressió” amb antecedents davant organismes internacionals.
Qüestionat sobre una possible sortida ràpida, ha afirmat que “no crec que sigui real”, tot i considerar que les noves tecnologies podrien accelerar alguns processos en comparació amb anys anteriors. A més, ha subratllat que la solució “no és només dels Estats Units”, sinó que hauria de ser “multilateral”, tenint en compte els interessos geopolítics de països com Rússia i la Xina. “Maduro era una figura representativa, però al darrere hi ha les ments que han gestionat tot això”, ha afegit. Tanmateix, ha indicat que no tenen constància de residents veneçolans que hagin quedat atrapats recentment al país, tot i recordar que, a finals d’any, les restriccions aèries van obligar alguns viatgers a entrar per via terrestre, ja que “l’espai aeri i marítim feia mesos que estava tancat”.
