La detenció de Nicolás Maduro i els moviments posteriors dels Estats Units han obert un nou escenari a Veneçuela amb implicacions tant regionals com internacionals. Segons explica el politòleg Albert Areny, l’impacte immediat del conflicte es mesurarà, sobretot, pels posicionaments dels països de l’entorn i dels aliats tradicionals del règim veneçolà. “És important veure què passarà amb [Gustavo] Petro i el règim de Cuba. Rússia no pot estar a dos fronts, igual que la Xina amb Taiwan. L’Iran està patint un procés d’inestabilitat social i no crec que tinguin capacitat real d’influir a Veneçuela; ja no podran extreure més recursos de la zona”, assenyala.
Pel que fa a l’argumentació jurídica, el politòleg remarca que “els EUA es basen a dir que Maduro no té uns resultats electorals vàlids per ser president, ja que són tres les campanyes electorals no reconegudes per diferents estats”. En aquest sentit, afirma que “Maduro no és un president, és un líder criminal”, fet que, segons Areny, implica que “no hi ha una falta directa en el dret internacional públic” ni el privilegi d’inviolabilitat associat a la figura presidencial. Tot i això, subratlla que qualsevol evolució política hauria de passar per una transició progressiva: “No es poden eliminar 26 anys de dictadura en qüestió de dies”.
“Andorra no hi té res a l’Amèrica Llatina […] Hem d’evitar estar ‘al sac’ dels nostres veïns en temes de posicionaments internacionals. Cal mostrar la nostra neutralitat internacional” – Albert Areny
Des del vessant periodístic, la periodista veneçolana resident a Andorra María Angélica Dávila explica que la detenció de Maduro no es va viure amb sorpresa. “Jo confiava que això passaria en qualsevol moment des que va començar la mobilització de tropes americanes davant la costa veneçolana”, afirma, descrivint l’estat emocional de la població com el resultat de dècades d’inestabilitat: “La població veneçolana ha estat sotmesa durant anys a una muntanya russa emocional: victòries electorals que no es reconeixen, expectatives que es frustren, anuncis que es dilueixen […] És el primer pas ferm per tancar un capítol dolorós i lamentable de la nostra història”.
Pel que fa al relat informatiu, la periodista assenyala una clara diferència entre l’interior i l’exterior del país. “Dins de Veneçuela, la informació sempre arriba filtrada i manipulada per la censura, la propaganda oficial i la por”, explica, afegint que “ningú va sortir a celebrar als carrers perquè hi ha consciència que el règim continua en control de les armes”. Des de fora, en canvi, considera que sovint “es tendeix a simplificar la situació veneçolana” i a fer-ne “lectures ràpides que no recullen la profunditat històrica de la violència institucional”.
“La població veneçolana ha estat sotmesa durant anys a una muntanya russa emocional: victòries electorals que no es reconeixen, expectatives que es frustren, anuncis que es dilueixen” – Maria Angélica Dávila
Dávila adverteix també de les dificultats d’accés a informació contrastada. “El repte avui no és només accedir a la informació, sinó discernir-la, contrastar-la i no quedar atrapat en la manipulació emocional”, afirma, defensant que “el periodisme veneçolà ha de resistir la temptació del sensacionalisme i de l’activisme emocional”. Així, i pel que fa a la diàspora veneçolana a Andorra, Dávila explica que ha percebut “emoció continguda, esperança prudent i, al mateix temps, molt temor a tornar a decebre’s”. “Hi ha ganes de creure, però també una memòria col·lectiva molt marcada per experiències passades”, afirma.
Des de la perspectiva andorrana, Areny apunta que “Andorra no hi té res a l’Amèrica Llatina”, més enllà de “relacions cordials”. Segons el politòleg, les repercussions polítiques directes serien limitades, tot i que “potser hi pot haver problemes amb visats, permisos de treball o situacions de llindar judicial”. A més, també assenyala possibles efectes indirectes si hi ha canvis en els mercats energètics, tot i que reiterant que Andorra hauria d’evitar alineaments automàtics. “Hem d’evitar estar ‘al sac’ dels nostres veïns en temes de posicionaments internacionals”, afirma, concloent que “cal mostrar la nostra neutralitat internacional”.
