El nou reglament que permet a les víctimes de violència de gènere, maltractaments domèstics i delictes contra la llibertat sexual sol·licitar l’avançament de les indemnitzacions representa un pas rellevant en la protecció efectiva dels seus drets. Massa sovint, la reparació econòmica reconeguda judicialment queda en paper mullat davant la insolvència de l’agressor. Amb aquesta mesura, l’Estat assumeix un paper actiu per evitar que la manca de recursos del condemnat esdevingui un nou perjudici per a la víctima. El mecanisme, condicionat a l’existència d’una sentència ferma i amb terminis clars de sol·licitud, aporta seguretat jurídica i ordena el procediment. També és destacable que s’estengui als fills dependents en cas de mort de la víctima, reforçant la dimensió social de la norma. Tanmateix, l’eficàcia del reglament dependrà de la seva aplicació àgil i de la capacitat de l’administració per garantir-ne l’accessibilitat. La reparació no pot quedar supeditada a traves burocràtiques. En aquest sentit, el repte és que aquesta eina esdevingui realment útil per a qui més la necessita.
