Naturland ha tancat l’estiu amb 40.000 visitants, un 7% menys que l’any passat, i amb una davallada equivalent de la facturació. L’explicació oficial és coneguda: mal temps, tres dies d’aturada del Tobotronc i més prudència dels visitants a l’hora de gastar. Pot ser cert. Però és massa fàcil convertir-ho en l’explicació del problema.
El mal temps no el podem controlar. Però sí que podem decidir quin producte oferim i què fem perquè una família que puja a la Rabassa tingui motius per quedar-s’hi i tornar-hi.
Hi ha una dada que hauria de fer-nos pensar més que la meteorologia: la tirolina Eclipsi ha tingut una resposta prou bona, fins al punt d’exhaurir pràcticament cada dia les places disponibles durant l’agost. El nou giny no és cap revolució, però cal reconèixer que ha funcionat. També l’Aventura Max i les excursions a cavall sembla que han tingut bona resposta.
Potser el problema no és que la gent no vulgui pagar per gaudir de Naturland, sinó que encara no hem construït una oferta prou potent i variada al voltant d’un espai amb unes grans possibilitats.
Hem de deixar de banda les excuses i començar a parlar de projecte.
Naturland no pot dependre eternament del Tobotronc. És una instal·lació emblemàtica, però no pot ser l’únic motor econòmic. Si tres dies d’aturada poden explicar un mal resultat, tenim una dependència excessiva d’una única atracció.
També caldria preguntar-se si els paquets que oferim responen realment al que busca el visitant. Activitats agrupades, preus elevats i propostes tancades poden fer que una família decideixi no gastar. Que una activitat funcioni no vol dir que el paquet comercial estigui ben dissenyat.
Obrir unes quantes activitats els caps de setmana de tardor tampoc resol el model. Això és gestionar la temporada, no transformar Naturland.
La discussió no ha de ser si tanquem Naturland o si continuem posant-hi diners perquè res no canviï. Tancar-lo seria una irresponsabilitat; s’ha estimat que el cost de clausura podria ser de 14 o 15 milions d’euros. Però continuar exactament igual també ho és.
Això vol dir apostar de veritat per la Rabassa com un gran espai de natura, esport, aventura i lleure durant tot l’any. Consolidar senderisme, BTT, esquí de fons i activitats de natura. Desenvolupar nous productes d’aventura i potenciar les activitats familiars. Recuperar espais avui poc aprofitats. I, sobretot, connectar la Rabassa amb Sant Julià de Lòria, amb els seus hotels, restaurants, comerç i serveis.
Qui puja a la Rabassa hauria de passar de ser només un client de Naturland, a ser un visitant de Sant Julià.
També caldria replantejar la comercialització. Si l’Eclipsi s’omple, la pregunta és quanta gent compra altres activitats, menja al restaurant, visita Sant Julià o hi pernocta. El repte és multiplicar el valor de cada visitant, no limitar-se a comptar-ne el nombre.
Per això el debat no és si ha fet massa calor, si ha plogut massa o si el Tobotronc va estar tres dies aturat. El debat és si tenim un projecte prou bo perquè Naturland funcioni també quan el Tobotronc s’atura o quan el temps no acompanya.
El temps sempre serà una variable. Les avaries també. El que no pot ser una variable és el projecte.
Naturland necessita menys excuses i més estratègia. Menys pedaços i més transformació. Menys dependència d’una atracció i més capacitat per convertir la Rabassa en motor turístic, esportiu i econòmic de Sant Julià.
El problema, al final, no és el mal temps ni el Tobotronc. És més senzill i incòmode: encara no tenim un projecte per a Naturland.
