Les dades sobre l’ús del català a Andorra han de fer saltar totes les alarmes. Que el castellà sigui ja la llengua més utilitzada a les llars, amb un 38,8%, i que el català hagi perdut 6,7 punts en les relacions d’amistat des del 2022 evidencia una tendència preocupant. No parlem d’una llengua qualsevol, sinó de l’única llengua oficial del Principat, un element essencial de la seva identitat i cohesió social. El creixement demogràfic i l’arribada de població nouvinguda expliquen part d’aquesta evolució, però no poden servir d’excusa per assumir-la amb resignació. Encara menys quan només el 18% dels restaurants atenen en català i el 80,6% dels enquestats catalanoparlants canvia al castellà quan l’interlocutor respon en aquesta llengua. Les mesures legislatives i els cursos de formació són necessaris, però insuficients si no es tradueixen en un ús quotidià real. Integrar no significa renunciar a la llengua pròpia, sinó facilitar-ne l’aprenentatge i garantir-ne la presència. Andorra no es pot permetre que el català sigui oficial sobre el paper, però cada vegada menys present al carrer.
