Abans de decidir amb qui, cal decidir quina Andorra volem construir
Fa massa temps que la política comença pel lloc equivocat. Abans de preguntar-se què es vol fer, es pregunta qui ho farà. Abans de parlar del projecte, es parla de les sigles.
A Progressistes-SDP hem decidit no presentar una candidatura pròpia a les eleccions generals del 2027. Volem posar les nostres idees al servei d’un projecte més ampli: un projecte de país, transversal i capaç de reunir sensibilitats diferents.
Per això hem aprovat el document Andorra 2040: un nou contracte social per a un nou projecte de país. Es tracta d’una proposta per plantejar una pregunta que hauria de precedir qualsevol candidatura: quina Andorra volem deixar als nostres fills, als nostres nets?
En les darreres setmanes s’han posat damunt la taula diverses fórmules de reagrupament. Jordi Alcobé i Marc Magallón han parlat d’una plataforma de centredreta. Cerni Escalé, d’una plataforma progressista.
Però posar un cognom a una plataforma abans d’haver explicat el projecte és començar a dibuixar les fronteres abans de saber quina casa es vol construir.
Convé parlar menys de les etiquetes i més del país que hi ha darrere de cada proposta.
Perquè hi ha qüestions que haurien de quedar per damunt de qualsevol etiqueta. Que una persona que treballa aquí pugui viure aquí. Que els nostres joves no hagin de marxar perquè no poden pagar un pis. Que un salari permeti viure dignament del propi treball. Que l’economia estigui al servei de les persones, i no a l’inrevés. Que tinguem una sanitat pública excel·lent, una educació de qualitat i unes institucions que funcionin. I que puguem continuar creixent sense hipotecar el territori que hem heretat.
No coincidirem en totes les respostes. Ni cal. Però podem compartir preguntes fonamentals. I és aquí on comença una conversa de país.
Això no va d’etiquetes. Va del país que volem deixar. No volem una plataforma de centredreta. Tampoc una plataforma progressista. Volem una plataforma transversal, sense cognoms ideològics, que es defineixi pel que vol fer i no pel lloc que ocupa en una fotografia política.
Perquè una plataforma etiquetada d’entrada corre el risc de reproduir allò que ja tenim: blocs polítics que competeixen per ocupar un espai, mentre bona part de la ciutadania s’ho mira de reüll, amb escepticisme i desencís. Després de 16 anys de governs de DA, el país està cansat de veure sempre el mateix.
Andorra 2040 és una aportació a una conversa que volem molt més gran que qualsevol sigla. Hi posem idees, prioritats i compromisos. I convidem a parlar-ne tothom que vulgui construir país, vingui d’on vingui.
No és una proposta tancada ni una resposta definitiva. És una manera de posar preguntes damunt la taula i buscar respostes. Perquè abans de decidir com, amb qui o sota quina fórmula, hi ha una cosa més important: saber quina Andorra volem.
Una candidatura no hauria de ser el principi d’un projecte, sinó la seva conseqüència.
Hem comès massa vegades l’error de pensar que per sumar hem de ser iguals. Jo crec que és al revés: hem de ser prou diferents per aportar coses i prou generosos per trobar allò que ens uneix.
El 2027 no hauria de tractar-se només de qui substitueix qui. Hauria de tractar-se d’allò que podem fer per Andorra. I potser, per començar, només cal deixar de preguntar-nos de quin color és el projecte i començar a preguntar-nos si és capaç de fer d’Andorra un país on valgui la pena quedar-se i viure-hi.
Perquè Andorra no ens demana d’on venim. Ens demana què volem fer.
