Que l’ARCA mantingui 28 de les 36 habitacions ocupades després d’un any de funcionament confirma una realitat que Andorra no pot continuar ignorant: les dificultats d’accés a l’habitatge empenyen cada vegada més persones cap a situacions de vulnerabilitat. El recurs gestionat per la Creu Roja ha demostrat la seva utilitat, però la finalització prevista de la prova pilot a l’octubre i les negociacions sobre la seva continuïtat plantegen una qüestió preocupant. Com pot un servei que cobreix una necessitat social evident continuar pendent de consolidació? La resposta no hauria de limitar-se a garantir-ne la supervivència, sinó a establir un compromís estable, amb recursos suficients i una planificació a llarg termini. També cal conèixer la demanda real, incloses les possibles llistes d’espera que gestiona Govern. L’ARCA ofereix una sortida temporal, però no resol l’arrel del problema. La política d’habitatge ha d’evitar que aquests recursos acabin convertint-se en una resposta permanent a una precarietat cada vegada més estructural.
