La cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, valora la gestió de la crisi sanitària que ha desenvolupat el servei d’atenció i comenta quins són els propers passos per erradicar la desigualtat al Principat, en un escenari post-Covid.

–Quina valoració fa de la gestió de la crisi sanitària en relació amb l’Àrea d’Igualtat?
–Des que va començar el confinament el 13 de març vam tenir clar que els serveis d’atenció directa eren imprescindibles i havien d’estar oberts per donar resposta. Tots els tècnics ens vam enfocar en l’atenció directa, ja que des de l’àmbit internacional anunciaven que augmentarien els casos de violència de gènere. Va ser una bona decisió perquè va haver-hi un augment dels casos molt considerable i s’ha pogut donar resposta. També vam habilitar el número de WhatsApp, que es mantindrà actiu juntament amb el telèfon 181 i el correu electrònic, perquè les vies d’accés al servei s’havien d’augmentar.

–Heu notat canvis entre el principi del confinament i l’últim tram?
–Per WhatsApp han entrat vuit casos que demanaven com contactar durant els mesos de confinament. S’ha utilitzat per veure quin mitjà era més confortable per a elles per explicar-nos la situació. Abans del confinament, quan contactaven, concertàvem cita al despatx, però durant aquests darrers mesos vam haver de fer-ho per telèfon. Tanmateix, si ens trobàvem un cas que requeria el servei de la Policia o donar-los algun recurs, es feien totes les gestions que eren importants.

–Com se les ha ajudat?
–El servei segueix un circuit. La dona ve derivada per un professional, la Policia, a través de l’activació del Codi Lila o per iniciativa pròpia. Es fa una valoració del risc que pateix i se l’anima a accedir als recursos d’acollida, si és molt elevat. Primer se les passa a un hotel o pensió i, després, als pisos per no posar en risc a les altres famílies. Per altra banda, es fa la valoració econòmica i si veiem que necessiten prestació, s’activa. Hi entra tot: cobrir les necessitats bàsiques de la dona i els seus fills i filles; l’assessorament jurídic i penal, per si vol separar-se o presentar denúncia; així com acompanyament psicològic i una psicòloga maternoinfantil per treballar amb els fills.

–Aquest suport s’ofereix a totes les dones? També a les que no tenen papers?
–Cobrir les necessitats bàsiques sí perquè no pots deixar cap dona al carrer o dir-li que, perquè no té papers, es quedi amb el seu agressor patint violència i en risc. Encara menys si té fills. El que s’intenta és que trobin feina i facin els papers per treballar amb elles en tot el circuit. Sempre s’ha donat resposta en primera instància.

–Per altra banda, els experts alerten que les grans perjudicades d’aquesta crisi són les dones també en tant que ocupen treballs domèstics o tenen contractes més precaris en relació amb els homes. Els preocupa això?
–Sí. Molt perquè, realment, és així. La desigualtat de gènere en l’àmbit laboral que pateixen les dones, la discriminació horitzontal o la vertical, encara marca molt que ocupin feines de cura cap als altres i dins d’aquesta cura, davant la Covid-19 es podien veure molt més afectades que els homes. Per exemple, les que es dediquen a fer cures a la gent gran, que són un col·lectiu en risc, estant-ho també elles. A més, la crisi econòmica i laboral que ha produït la pandèmia afecta més als col·lectius que ja eren vulnerables, com les dones.

–Les dones, la classe social o si són immigrants. Algunes associacions feministes els preocupava aquest fenomen perquè moltes treballadores no han pogut rebre ajudes per part del Govern. Ho han treballat des del Ministeri d’Afers Socials?
–Vam focalitzar el servei i tots els recursos humans a la intervenció directa en violències i reduir el risc que estaven patint les dones. Ara, que ja hem reprès els projectes i protocols, una de les línies de treball serà amb aquestes dones per millorar la seva situació, la qual no ha succeït de cop per la Covid-19. És un problema estructural que tenen tots els països. Andorra no està exempta de la desigualtat de gènere que et dona en l’àmbit laboral o qualsevol altre.

-Aquesta crisi pot haver ajudat a posar el problema en el punt de mira, ara que s’ha valorat professions que ocupen dones?
-Des de l’àrea i amb la Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana és una feina que s’està fent perquè és estructural. Per això, la Llei d’Igualtat que estem elaborant perquè sigui efectiva entre dones i homes: per reconduir totes aquestes males pràctiques que s’estan fent i aconseguir igualtat entre ambdós gèneres en l’àmbit laboral. És cert, però, que en el primer moment que va començar la Covid-19 tots els organismes internacionals van alertar que havíem de centrar-nos en què passava amb les dones. En un primer moment, enfocat a la violència perquè el confinament era un factor detonant per a les violències de gènere que ja s’estaven donant i havíem de dirigir allà els recursos. Tot i això, també van començar a sortir informes de l’ONU, el Consell d’Europa i la Cimera Iberoamericana per mirar el mercat laboral amb relació a les dones perquè ja estan afectades i es produeix una desigualtat. La crisi sanitària, social i econòmica que arrossega la Covid-19 afectarà, en gran manera, a les dones i s’ha de mirar perquè no sigui la fi.

–També es preveu que s’agreugi la bretxa salarial de gènere amb la crisi econòmica que s’estima. Comencen a plantejar algunes idees?
–S’està treballant i enfocant molt en la llei que estem elaborant perquè és la que serà la base per començar a fer canvis i revertir la desigualtat. Aquesta legislació, que està previst tenir enllestida al desembre, no només s’enfoca en l’àmbit laboral sinó en tots els àmbits on es genera desigualtat envers les dones. Per exemple, en la conciliació laboral i personal, en l’àmbit esportiu, en els mitjans de comunicació o en l’àmbit polític, on els homes encara ocupen la part política a diferència de les dones, les quals no acaben d’ocupar el lloc que els tocaria. És important que hi siguin perquè la política és l’organisme que decideix en un país i és important que les dones estiguin representades.

–Que li sembla que els països que han gestionat millor la crisi tinguin dones com a dirigents?
–A part de la paritat, el més important és que aquestes dones estan formades en perspectiva de gènere, saben sobre igualtat de gènere i han estudiat molt sobre les desigualtats que pateixen les dones. Per tant, des d’aquests coneixements que ja tenen i que han après, han pogut fer un enfocament en el seu país més redirigit a no deixar de banda a les dones sinó a involucrar-les. Moltes vegades ens quedem en què hi hagi paritat i prou i no només hi hauria d’haver això, sinó fer formació tant per homes com per dones sobre perspectiva i igualtat de gènere per analitzar les desigualtats del país i crear mesures per pal·liar-les.

-Haguera millorat la situació si s’hagués gestionat la crisi amb perspectiva de gènere?
-Tots els àmbits que hem tocat com a Àrea de Polítiques d’Igualtat i Afers Socials hem mirat de fer-los amb perspectiva de gènere perquè nosaltres sí que estem formades, així com la Secretaria d’Estat d’Igualtat.