Escaldes-Engordany
El Tribunal de Corts arxiva la causa contra Cinca pel ‘cas Orfund’
L’organisme considera que les acusacions són «temeràries i absolutament infundades»
El Tribunal de Corts va notificar ahir a les parts implicades l’arxivament de la causa contra el ministre Jordi Cinca pel cas Orfund en considerar que les acusacions són «temeràries i absolutament infundades». La causa es va obrir arran de la querella criminal que va interposar l’expresident de la societat amb seu a Ordino, Joan Samarra, contra l’actual ministre de Finances –que havia estat un dels responsables executius de la companyia fonedora d’or– i contra l’espanyol Manuel Terren –també executiu de la societat– pel presumpte delicte d’administració deslleial, en concurs real amb un delicte d’apropiació indeguda i un delicte de blanqueig de capitals. Samarra acusava a Cinca i a Terren d’haver-se apropiat lingots d’or entre el 1995 i el 2000 i haver provocat la fallida de l’empresa. La querella presentada assegurava que tots dos havien creat un entremat d’empreses pantalla a través de les quals haurien blanquejat fins a un milió d’euros mensuals.
El Tribunal de Corts considera, però, tal com ha pogut saber EL PERIÒDIC, que els fets exposats estan «mancats de verosimilitud» i a més són «impossibles d’investigar». En aquest sentit, l’òrgan argumenta que els querellants denuncien «una persona no identificada» fent referència a un traficant amb qui suposadament Cinca i Terren tenien tractes i a qui és molt difícil localitzar, ja que només es coneix el seu «sobrenom». Al seu entendre, «no hi ha cap element, ni tan sols indiciari que sustenti aquest entramat fàctic», ja que la documentació aportada pels querellants és «incompleta i parcial». Així, sentencia que «els arguments del querellant cauen pel seu propi pes» i conclou l’arxivament de la causa «per no ser els fets denunciats constitutius de delicte».
Fets preescrits i delictes no tipificats/ Al llarg dels 14 folis que té l’aute, Corts argumenta l’arxiu de la causa indicant que ni el delicte d’administració deslleial ni el d’apropiació indeguda estaven reconeguts en el moment dels fets (entre 1995 i 2000) com un delicte d’origen de blanqueig. Per tant, apunta, al no ser delictes tipificats en el moment en què presumptament s’haurien comés no es dona el principi de doble incriminació.
Pel que fa als delictes concrets, deixant de banda si s’haurien utilitzat o no per blanquejar, l’aute justifica que, en cas que s’haguessin dut a terme, ja haurien preescrit. Tal com s’exposa, tant el delicte per administració deslleial com el d’apropiació indeguda haurien prescrit al cap de sis anys d’haver-se comés.
En aquest sentit, el tribunal també explica que encara que aquests dos delictes haguessin preescrit, si es demostrés que eren l’origen d’un delicte de blanqueig es podria acusar al querellat d’aquest darrer. Malgrat això, en no estar tipificats cap dels dos en el moment dels fets com a delicte subjacent de blanqueig, la magistrada entén que no se’l pot acusar.
La defensa del ministre / El responsable de la cartera de Finances va declarar en seu judicial en relació a aquesta causa el passat 14 de febrer. En la seva compareixença, Cinca va reiterar la seva innocència i va mostrar de nou la seva sorpresa perquè després de 20 anys «apareguin totes aquestes històries». En aquell moment, l’advocat de l’actual ministre ja va deixar clar que «no només els fets no constitueixen cap delicte sinó que tampoc hi ha cap il·lícit de cap classe».
En aquest sentit, el lletrat va treure credibilitat als centenars de documents que es van annexar a la querella i que segons Samarra provarien els fets denunciats. «Bona part de les pàgines són notícies que s’han reiterat en diverses ocasions», va argumentar la defensa.
El Govern reitera la confiança amb el ministre i lamenta el perjudici que li ha pogut causar
- En la nota enviada s’indicava que «l’Executiu celebra que, una vegada més, la Justícia hagi considerat que no hi ha cap indici de delicte i que les acusacions realitzades per part del querellant són ‘temeràries i absolutament infundades’». Es tracta, afegien, que «de la quarta vegada que es rebutja aquesta mateixa querella que ja havia estat interposada i arxivada en un jutjat de Barcelona i al jutjat del Prat del Llobregat, on es va desestimar en primera instància i en segona instància a l’Audiència Provincial de Barcelona».
El Tribunal de Corts considera, però, tal com ha pogut saber EL PERIÒDIC, que els fets exposats estan «mancats de verosimilitud» i a més són «impossibles d’investigar». En aquest sentit, l’òrgan argumenta que els querellants denuncien «una persona no identificada» fent referència a un traficant amb qui suposadament Cinca i Terren tenien tractes i a qui és molt difícil localitzar, ja que només es coneix el seu «sobrenom». Al seu entendre, «no hi ha cap element, ni tan sols indiciari que sustenti aquest entramat fàctic», ja que la documentació aportada pels querellants és «incompleta i parcial». Així, sentencia que «els arguments del querellant cauen pel seu propi pes» i conclou l’arxivament de la causa «per no ser els fets denunciats constitutius de delicte».
Fets preescrits i delictes no tipificats/ Al llarg dels 14 folis que té l’aute, Corts argumenta l’arxiu de la causa indicant que ni el delicte d’administració deslleial ni el d’apropiació indeguda estaven reconeguts en el moment dels fets (entre 1995 i 2000) com un delicte d’origen de blanqueig. Per tant, apunta, al no ser delictes tipificats en el moment en què presumptament s’haurien comés no es dona el principi de doble incriminació.
Pel que fa als delictes concrets, deixant de banda si s’haurien utilitzat o no per blanquejar, l’aute justifica que, en cas que s’haguessin dut a terme, ja haurien preescrit. Tal com s’exposa, tant el delicte per administració deslleial com el d’apropiació indeguda haurien prescrit al cap de sis anys d’haver-se comés.
En aquest sentit, el tribunal també explica que encara que aquests dos delictes haguessin preescrit, si es demostrés que eren l’origen d’un delicte de blanqueig es podria acusar al querellat d’aquest darrer. Malgrat això, en no estar tipificats cap dels dos en el moment dels fets com a delicte subjacent de blanqueig, la magistrada entén que no se’l pot acusar.
La defensa del ministre / El responsable de la cartera de Finances va declarar en seu judicial en relació a aquesta causa el passat 14 de febrer. En la seva compareixença, Cinca va reiterar la seva innocència i va mostrar de nou la seva sorpresa perquè després de 20 anys «apareguin totes aquestes històries». En aquell moment, l’advocat de l’actual ministre ja va deixar clar que «no només els fets no constitueixen cap delicte sinó que tampoc hi ha cap il·lícit de cap classe».
En aquest sentit, el lletrat va treure credibilitat als centenars de documents que es van annexar a la querella i que segons Samarra provarien els fets denunciats. «Bona part de les pàgines són notícies que s’han reiterat en diverses ocasions», va argumentar la defensa.
El Govern reitera la confiança amb el ministre i lamenta el perjudici que li ha pogut causar
- El Govern, a través d’una breu nota de premsa, va reiterar ahir la seva confiança en Jordi Cinca després de conèixer l’arxiu per part del Tribunal de Corts de la querella interposada contra el ministre pel cas Orfund.
- En la nota enviada s’indicava que «l’Executiu celebra que, una vegada més, la Justícia hagi considerat que no hi ha cap indici de delicte i que les acusacions realitzades per part del querellant són ‘temeràries i absolutament infundades’». Es tracta, afegien, que «de la quarta vegada que es rebutja aquesta mateixa querella que ja havia estat interposada i arxivada en un jutjat de Barcelona i al jutjat del Prat del Llobregat, on es va desestimar en primera instància i en segona instància a l’Audiència Provincial de Barcelona».
- Per tot plegat, finalitzava el comunicat «el Govern es complau de l’arxiu de la querella i lamenta el perjudici causat en la persona de Jordi Cinca i reafirma de nou la seva confiança en l’actual ministre de Finances».