El Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) ha advertit que els nous models de carrera professional i d’avaluació de l’acompliment impulsats pel Govern poden acabar col·lapsant el sistema educatiu si s’apliquen tal com estan plantejats. Així ho ha manifestat el secretari general del sindicat, Sergi Esteves, després de l’assemblea general anual de l’organització, durant la qual s’ha presentat la configuració definitiva dels dos projectes i s’ha mantingut un debat «llarg i intens» entre els afiliats. Tot i que el SEP accepta la proposta de carrera professional, considera que cap dels dos models respon adequadament a les particularitats del sector. «Els dos projectes, tant l’un com l’altre, no s’adeqüen a les especificitats i al funcionament propi del nostre cos», ha assegurat Esteves, qui ha advertit que, si es mantenen les condicions actuals, «col·lapsaran el sistema».
La principal preocupació del sindicat se centra en la càrrega administrativa que comportarà el nou sistema d’avaluació de l’acompliment, el qual preveu establir quatre objectius per treballador, un de col·lectiu i tres d’individuals, en cicles de dos anys. Segons Esteves, aquesta estructura obligarà els responsables dels centres a dedicar una part considerable de la jornada a definir, supervisar i valorar els objectius dels professionals que tenen a càrrec, amb el risc de desatendre altres funcions essencials. «En lloc de guanyar qualitat en l’Administració, concretament en educació, el que farem és perdre-la perquè ens aturarem el sistema a fer processos que no aporten res», ha lamentat.
«En lloc de guanyar qualitat en l’Administració, concretament en educació, el que farem és perdre-la perquè ens aturarem el sistema a fer processos que no aporten res» – Sergi Esteves
Un dels punts que genera més dubtes és la manera com s’haurà d’avaluar l’objectiu col·lectiu, el qual el reglament vincula a enquestes de satisfacció dels usuaris. El SEP qüestiona com es traslladarà aquest mecanisme a l’àmbit educatiu i qui haurà d’assumir el paper d’avaluador. «Qui serà l’usuari nostre que respondrà a les enquestes?», s’ha preguntat Esteves. Pel que fa als objectius individuals, el dirigent sindical també considera que els terminis previstos no s’ajusten al funcionament dels centres, ja que els canvis pedagògics necessiten temps per poder-ne valorar els resultats. «Fins que no tinguis els resultats acadèmics no pots veure realment si funcionen les coses, els canvis que estàs fent a l’aula o no», ha dit.
En aquest sentit, el sindicat alerta que els directors i altres comandaments hauran de definir tres objectius individuals per cadascun dels treballadors, fer-ne el seguiment i valorar-ne el compliment, una responsabilitat que considera difícilment compatible amb la gestió ordinària de centres que poden tenir desenes de professionals. «Si de cada treballador ha de definir tres objectius, fent-ne el seguiment, en el marge d’un any, és inassumible», ha advertit Esteves, qui ha insistit que aquesta dedicació restarà temps a altres tasques prioritàries. «Deixarà de fer altra feina que és prioritària per bolcar-se en això», ha afegit.
«Si de cada treballador ha de definir tres objectius, fent-ne el seguiment, en el marge d’un any, és inassumible […] Deixarà de fer altra feina que és prioritària per bolcar-se en això» – Sergi Esteves
Les dificultats d’aplicació porten el secretari general del SEP a qüestionar fins i tot la viabilitat del primer cicle d’avaluació, que tindrà una durada aproximada d’un any. Esteves considera que la complexitat dels procediments, la definició dels objectius i les incidències que ja s’estan produint a la plataforma digital poden impedir que el procés es completi dins del termini previst. «És que jo crec que no arribarà a finalitzar l’any», ha pronosticat. En la mateixa línia, ha insistit que «és inassumible i és que no aportarà cap qualitat, cap tipus de qualitat», tot qüestionant que l’esforç administratiu es tradueixi en una millora efectiva del servei educatiu.
El sindicat també ha expressat dubtes sobre la utilitat d’establir objectius individuals en llocs de treball que ja tenen unes funcions molt definides, perquè considera que es podria acabar avaluant l’execució de tasques habituals en lloc de millores reals del servei. «No et queda una altra que fer objectius quantitatius», ha apuntat Esteves, qui ha advertit que aquest plantejament podria generar desigualtats i desmotivació entre els professionals. En aquest sentit, ha qüestionat la concessió de primes extraordinàries vinculades a objectius que no reflecteixin adequadament la feina desenvolupada. «Si veu que està guanyant el mateix que el del costat que fent la meitat, doncs no té cap sentit», ha exemplificat.
Més enllà de les dificultats operatives, el SEP reclama que el Ministeri d’Educació pugui regular la carrera professional i l’avaluació de l’acompliment d’acord amb les particularitats del seu cos, en lloc d’aplicar directament un model homogeni dissenyat des de Funció Pública. Esteves ha recordat que el sector disposa d’una legislació pròpia que permet desenvolupar aquesta regulació específica. «El que demanem és que se’ns respecti aquesta autonomia jurídica que ens dona la llei», ha remarcat, tot defensant que l’equitat entre els treballadors públics no implica necessàriament aplicar-los les mateixes normes. «No es pot confondre l’equitat entre cossos de l’Administració amb la igualtat», ha conclòs, insistint que els cossos especials tenen unes necessitats i unes formes de funcionament que cal respectar.
