En ple debat polític sobre l’accés a l’habitatge i l’evolució del mercat del lloguer a Andorra, el complex residencial La Querola d’Ordino entra en la fase final de comercialització amb una oferta formada per 51 habitatges de grans dimensions i preus que oscil·len entre els 2,4 i els 6,3 milions d’euros per unitat.
El projecte, impulsat fa dues dècades i actualment en fase de finalització, està format per set edificis i una cinquantena d’habitatges de fins a 700 metres quadrats. Segons ha explicat un dels impulsors del projecte, Xavier Santamaria, el preu de venda se situarà entre els 8.000 i els 9.000 euros per metre quadrat. Amb aquestes magnituds, el preu mínim d’un habitatge ronda els 2,4 milions d’euros, mentre que els més grans poden superar els 6,3 milions.
El complex ocupa uns 34.000 metres quadrats i, segons els responsables del projecte, cada habitatge presenta característiques pròpies. “No hi ha cap habitatge que tingui menys de 300 o 350 metres”, ha detallat Santamaria, que ha insistit que es tracta d’un producte concebut des de l’inici amb grans superfícies.
Cal destacar que la comercialització dels habitatges arriba en un moment en què el debat sobre l’habitatge continua ocupant el centre de l’agenda política i social del país, coincidint amb l’aprovació recent de la nova regulació dels contractes de lloguer i amb les demandes de diversos grups polítics, col·lectius i sindicats per incrementar les mesures destinades a facilitar l’accés a un habitatge.
Santamaria ha explicat que la idea va néixer fa vint anys amb la voluntat de crear un projecte singular a Andorra. “Va ser una decisió de fer una cosa icònica d’Andorra”, ha afirmat. El promotor ha defensat que la iniciativa buscava diferenciar-se dels desenvolupaments residencials convencionals i apostar per materials vinculats al país, com la fusta i la pissarra.
La promoció reuneix 51 habitatges exclusius de grans dimensions, amb superfícies que arriben als 700 metres quadrats i interiors completament personalitzats
La construcció també destaca per l’ús intensiu de materials naturals. Entre altres elements, la façana incorpora milers de peces de pissarra treballades artesanalment. Segons els promotors, durant les obres hi han arribat a treballar un centenar de persones i el projecte només es va interrompre durant dues setmanes l’any 2020.
L’arquitecte Josep Ribas ha defensat el caràcter singular del conjunt. “És una escultura amb contingut funcional”, ha assegurat. Segons ha explicat, la idea va començar a prendre forma fa vint anys després de visitar un terreny que ha qualificat de “difícil” i que va donar lloc a una proposta arquitectònica basada en la integració amb l’entorn.
“Això és una escultura i una vegada a dintre hem hagut d’adaptar els espais perquè fossin habitables”, ha explicat Ribas. L’arquitecte sosté que no existeix “cap conjunt igual al món arquitectònicament que tingui habitatges” i considera que el projecte pot arribar a convertir-se en un punt d’interès per a professionals i estudiants d’arquitectura.
Segons els responsables, cadascun dels 51 habitatges ha estat dissenyat de manera individualitzada. “Tots són del mateix estil, però tots són 51 vestits a mida”, ha resumit Ribas. Les distribucions interiors, el nombre d’estances i les dimensions de cada espai varien en funció de cada unitat residencial.
Pel que fa al perfil dels compradors, tant Santamaria com Ribas han apuntat a un públic amb alt poder adquisitiu i sensibilitat per l’arquitectura. El promotor ha assenyalat que una part important de l’interès rebut fins ara prové de persones d’entre 40 i 50 anys amb un alt poder adquisitiu.
Els impulsors també han defensat que l’objectiu principal del projecte no era obtenir un benefici econòmic immediat. “No estàs fent un projecte per guanyar diners; estàs fent un projecte intentant no perdre diners”, ha afirmat Santamaria. Segons ha detallat, la inversió inicial supera els 130 milions d’euros i, a preus actuals, estima que una construcció similar superaria els 200 milions.
