Edificis sense secrets

El Ministeri d’Ordenament Territorial, amb la col·laboració de diversos col·legis professionals, constructors, promotors, comunitats i propietaris d’habitatges, ha editat el Manual de bones pràctiques en la rehabilitació d’edificis, un volum que recull un conjunt de recomanacions tècniques que han de servir com a «estímul i una ajuda per al correcte manteniment de l’edificació». L’objectiu del manual és «orientar i facilitar el treball de tots els agents implicats en la conservació i reparació del parc immobiliari nacional». A més del recull normatiu, el volum compta amb unes fitxes que han d’omplir els propietaris de l’edifici per conèixer l’estat general de l’immoble i quines actuacions s’hi han de realitzar.
Per començar, es recopilen les dades generals de l’edifici, com el seu ús, l’any de construcció, la catalogació i una apreciació del seu estat: ruïnós, perillós, de precarietat o de confiança. La segona fitxa es refereix a la tipologia constructiva, i recopila diverses dades: com són els fonaments; l’estructura vertical (el tipus de murs de càrrega i pilars) i l’estructura horitzontal; la façana; la coberta; els envans i acabats interiors, i les instal·lacions (elèctrica, residual, aigua i climatització).
A partir d’ara les fitxes esdevenen més complexes. La llei estableix que els nous edificis s’han de construir amb un consum energètic baix, i les rehabilitacions també s’han de fer seguint criteris de sostenibilitat. La fitxa sobre rehabilitació energètica requereix omplir-la amb l’orientació de les façanes, per precisar si estan poc o molt exposades al vent; si l’edifici produeix energia, quin percentatge i per a quina finalitat (calefacció, refrigeració, aigua calenta sanitària); la demanda d’energia (combustible, electricitat, aigua, serveis comunals), mes a mes, durant un any; els tancaments i les cobertes, en què es demana detallar els gruixos i materials de composició de cada un dels tancaments i si estan en contacte o no amb espais calefactats, i constatar si s’observen filtracions; i, finalment, es pregunten detalls sobre les finestres, com l’any d’instal·lació, el tipus de persianes, el nombre dels vidres, les càmeres de gas i la superfície on és factible instal·lar panells solars tèrmics o fotovoltaics, entre altres dades, informa l’ANA.
Les dues fitxes següents es refereixen a les reparacions, en què se suggereix anotar les lesions físiques (humitats, brutícia, erosió), mecàniques (deformació, esquerdes, fissures, despreniments, erosió) i químiques (eflorescències, oxidació, corrosió, erosió i presència i atacs d’animals, plantes o fongs). Si l’edifici pateix algun tipus d’aquestes lesions, es demana precisar si és a les cobertes, les façanes, l’estructura o els acabats.
A continuació, hi ha set fitxes que es refereixen al manteniment de l’edifici, on es demana portar un seguiment semestral, anual o quinquennal de diferents elements, com la impermeabilització de les cobertes, la pintura de les finestres, les esquerdes o humitats de les façanes, les llars de foc i l’estat dels fonaments. També es fa un control de les revisions periòdiques dels ascensors, del manteniment de les calderes per evitar les filtracions d’hidrocarburs (és obligatòria assegurar l’estanquitat), de l’estat de les instal·lacions elèctriques, de la salubritat de les piscines, dels recipients a pressió i, finalment, de la protecció i seguretat contra els incendis (extintors, boques d’incendis, aïllaments).