La companyia descarta una nova pujada de preus, tot i que dependrà de l’evolució internacional
FEDA preveu tancar l’any 2022 amb un dèficit de 20 milions d’euros, tot i que 15 milions formen part de la capitalització al Govern, de manera que el còmput global quedarà en uns -5 milions, depenent de les tensions de tresoreria finals. Malgrat que es tracta d’un resultat negatiu, la situació encara podria ser pitjor si en l’última dècada «no s’haguessin pres les decisions que es van prendre i que ens han permès durant molts anys tenir una companyia sanejada, amb grans reserves a la caixa, que ens han ajudat a superar la primera etapa» de la crisi energètica actual. Així ho va manifestar ahir el director general de FEDA, Albert Moles, durant el tradicional dinar de Nadal amb la premsa, on també va recordar que bona part de l’energia que es consumeix al país s’importa mitjançant contractes signats a 10 anys vista que han suposat un estalvi d’uns 60 milions. «Si l’últim any haguéssim hagut de comprar el 100% de l’electricitat a preu de mercat, [als 20 milions de pèrdues] caldria sumar-hi 60 milions més», va reconèixer Moles. I és que si el 2020 la factura de compra d’energia als països veïns s’alçava fins als 30 milions d’euros, avui dia és de 70 milions.
De cara al 2023 es preveu que la casuística millori, no només per la conjuntura internacional –amb l’evolució de la guerra a Ucraïna com a epicentre– sinó també gràcies a tots els projectes engegats enguany enfocats a la reducció d’emissions de CO2 i a la millora de la xarxa de transport i les xarxes de calor. Així, Moles va explicar que «hem enfocat nous projectes per donar-nos capacitat de gestionar crisis com aquesta i qüestions més de fons com la transició energètica i l’encariment dels preus». En definitiva, va apuntar, «projectes que ajudin a portar Andorra i FEDA cap a un futur més sostenible i sense emissions […], ampliant els plans de producció eòlica, la mobilitat elèctrica» o completant la integració de Ctrasa. També es pretén començar la interconnexió amb Espanya, que si bé és una decisió que depèn del país veí, suposa una «garantia de subministrament molt important».
Amb tot, el que és evident és que Andorra no queda al marge dels problemes geopolítics de l’entorn i la possibilitat de talls en el subministrament «és real». De fet, els mesos d’octubre i novembre, Espanya es va desconnectar fins en cinc ocasions (previ avís) per realitzar tasques de manteniment a la seva xarxa, que no van repercutir en el client, ja que es van suplir amb l’increment de compra a França. Un sobrecost que Moles no va quantificar, perquè «varia molt segons el dia i l’hora», però que hauria suposat una quantitat residual en la xifra de despesa total. A partir d’ara, però, el risc se situa en el país gal, davant un augment sobtat de la demanda que no es pugui arribar a cobrir en una hipotètica onada de fred. En aquest sentit, cal recordar que França ha dut a terme un simulacre per si hi hagués una gran apagada i FEDA està ultimant un pla de contingència al respecte. «La possibilitat [de talls en el subministrament] hi és, però la gestió i la capacitat també. A finals de mes acabarem de definir un pla que no tracta tant de les actuacions de FEDA sinó dels clients i usuaris, perquè es faci de manera ordenada i equitativa», va apuntar el director general. L’objectiu, doncs, és que independentment de si el proveïdor és FEDA o una mútua, l’afectació es distribueixi per igual entre tots els ciutadans de totes les parròquies amb unes franges horàries dividides i amb una antelació mínima de 24 hores, perquè sobretot comerços i hotels es puguin reorganitzar sense afectar la qualitat dels seus serveis.
Pel que fa a una nova escalada de la factura elèctrica a principis d’any, Moles va admetre que «és difícil posicionar-se», perquè «la part que ve de fora no es pot controlar». Tot i això, va assegurar que no té «indicis» que la situació empitjori, per tant, ara per ara els preus es mantindran en l’última pujada que tot just ha entrat en vigor aquest mes de desembre. Finalment, el director general va assenyalar que «l’energia és la base i la competitivitat del país» i va convidar tant el sector públic com privat a «anar de bracet» per abordar el futur «de manera més decidida».
