La llengua més parlada a les llars andorranes és la castellana, amb un 38,8%. Aquest és un dels resultats extrets de l’informe ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’, elaborat per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) per encàrrec del Servei de Política Lingüística i que se centra a analitzar els hàbits lingüístics de la població resident a Andorra de més de 14 anys.
La mostra està formada per 752 persones i el treball de camp va tenir lloc entre el 4 i el 19 de juny del 2026. Aquesta enquesta és una de les més antigues efectuades al Principat, ja que s’elabora des de l’any 1995 i té per objectiu observar l’evolució cada quatre anys dels usos lingüístics en les relacions interpersonals del país en els diversos àmbits (família, amics, feina, entitats públiques i món socioeconòmic).
L’idioma que més es parla a l’esfera domèstica és el castellà en un 38,8%, mentre que el català queda relegat a la segona posició, amb un 31,9%
En línies generals, l’estudi reflecteix una clara tendència a l’alça de la utilització del castellà, sobretot en l’espai privat. En aquest aspecte, l’idioma que més es parla a l’esfera domèstica és el castellà en un 38,8%, mentre que el català queda relegat a la segona posició, amb un 31,9%. Amb les amistats, l’ús del castellà ha augmentat 7,5 punts, fins a arribar al 38,2%, mentre que el català, amb un 34,7%, ha baixat 6,7 punts respecte a l’edició anterior, el 2022, en què era la més utilitzada amb un 41,4%.
Tanmateix, al sector laboral s’inverteix la situació, sent el català la llengua més parlada en un 28,9%, davant el 21,9% que només es comunica en castellà. Entrant més en detall, gairebé la meitat de les relacions externes són en català, amb el 48,5%, i únicament el 25,6% ho fan en castellà. En les relacions internes entre treballadors, hi ha una petita diferència del 0,6% que prefereixen parlar en castellà, un 38,1% davant del 37,5% que parlen català entre ells.
Gairebé la meitat de les relacions laborals externes són en català, amb el 48,5%, i únicament el 25,6% ho fan en castellà
El retrocés que ha patit la llengua catalana en el seu ús habitual és una qüestió «preocupant», segons ha lamentat la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, qui ha apuntat que «la llengua és una part essencial de la nostra identitat i nosaltres tenim la responsabilitat de preservar-la i de donar-la a conèixer». En aquest sentit, ha defensat que cal facilitar la immersió lingüística entre la ciutadania per contribuir a revertir la situació: «El 80,6% dels enquestats canvia de català a castellà quan en una conversa els responen en castellà».
Un context sociodemogràfic canviant
La consolidació del castellà és la conseqüència del creixement demogràfic que ha experimentat el Principat en els darrers anys, amb una gran proporció de població nouvinguda originària de països castellanoparlants, principalment d’Amèrica del Sud. Prop del 47% de la població adulta afirma que té el castellà com a llengua inicial, seguida del català amb un 39%.
No obstant això, el català és la llengua amb la qual s’identifiquen prop del 47% dels enquestats, superant amb vuit punts les persones enquestades que el tenen com a llengua inicial. Aquest indicador mostra que malgrat no ser la seva llengua materna i parlar-ne d’altres, la població s’hi sent identificada amb la llengua catalana. Una altra dada positiva és que el català representa el 55,9% en les relacions amb altres persones, sent la primera llengua d’ús habitual.
Relleu generacional i atenció al públic, factors clau
Tal com ha assenyalat la ministra en la seva compareixença, «l’única manera de preservar la llengua és poder-la parlar i transmetre de diverses maneres en les diferents generacions». Així doncs, l’estudi destaca el paper de la transmissió intergeneracional de la llengua, en què el 56,7% dels enquestats parla amb el seus fills en català. Aquest indicador situa la llengua catalana com el primer idioma de transmissió de pares a fills, seguit del castellà en un 44,6%.
Pel que fa l’atenció al públic en les administracions públiques, només el 62,1% de l’atenció administrativa es fa exclusivament en català. Cal tenir en compte que la xifra varia en funció del servei. Així doncs, les oficines Govern i el cos de Policia tenen els percentatges més alts, ja que entre el 96% i el 80% de l’atenció és en llengua catalana, mentre que a les dependències d’Immigració ubicades a Escaldes i l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, la llengua en què són atesos els usuaris acostuma a ser la seva materna per facilitar la comprensió dels tràmits o tractaments a fer.
Aquí recuperem la declaració de la ministra que considera insuficient aquest percentatge i defensa que hauria de ser pràcticament del 100%.
Quant als agents socioeconòmics, també és presenten variacions segons el sector. Pel que fa a l’àmbit sanitari, el 64% dels metges només atenen els pacients en català. En el teixit comercial, tant els petits comerços com els grans magatzems també han augmentat l’atenció en català als clients un 41% i 15%, respectivament. En l’àmbit bancari, l’atenció en català arriba fins al 81%. En canvi, els sectors vinculats a l’oci i l’hosteleria, com la restauració, pubs, així com el transport públic, han disminuit l’atenció
El director del Departament de Política Lingüística, Joan Sans, ha remarcat el fet que des dels diferents comuns, també s’està aplicant aquesta legislació per tal que l’activitat esportiva i cultural comunal sigui impartida íntegrament en llengua catalana.
Tanquem amb les mesures del Govern: la nova llei, els cursos de català, les campanyes per fomentar-ne l’ús i les actuacions de dinamització lingüística. Incorporem la valoració que els resultats d’aquestes polítiques poden trigar anys a arribar.
