L’última Enquesta de Consum Energètic dels Edificis Residencials, elaborada per Andorra Recerca + Innovació (AR+I), mostra que el 60% de les llars encara utilitza calderes de gasoil per a la calefacció i prop de sis de cada 10 no han fet cap reforma per millorar l’eficiència energètica. Segons ha informat el coordinador del grup de Sostenibilitat d’AR+I, Oriol Travesset, aquest continua sent un dels principals reptes de la transformació del consum energètic residencial, ja que tan sols el 24% de les llars utilitza sistemes de calefacció elèctrics.
Tanmateix, l’ús de la calefacció elèctrica ha experimentat un augment respecte al 2023, any en què l’Enquesta de Condicions de Vida indicava que només el 18% de les llars disposaven d’aquest tipus de calefacció. En aquest sentit, Travesset ha explicat que la informació recollida permetrà desenvolupar models de planificació energètica i estudiar quin impacte tindria la substitució de les calderes de gasoil per bombes de calor, tant pel que fa a la reducció del consum com de les emissions. Addicionalment, ha afegit que “les dades poden contribuir a anticipar l’evolució de la demanda elèctrica del país”.
El 62% dels enquestats afirma que utilitza bombetes LED, mentre que el 26% opta per bombetes de baix consum i el 12% encara fa servir bombetes incandescents
Pel que fa als sistemes d’il·luminació, el 62% dels enquestats afirma que utilitza bombetes LED, mentre que el 26% opta per bombetes de baix consum i el 12% encara fa servir bombetes incandescents. D’altra banda, pel que fa a la refrigeració, Travesset ha assenyalat que només el 6,3% de les llars del Principat disposa d’un sistema de refrigeració, tot i que ha aclarit que “la dada prové de les respostes recollides durant l’enquesta, la qual es va fer entre febrer i març”, i ha afirmat que “si l’haguéssim fet ara, aquest valor seria diferent”. Així mateix, ha remarcat que la refrigeració és un àmbit que caldrà estudiar per veure com els habitatges s’adapten a les noves condicions climàtiques.
Aquesta enquesta, la qual s’ha dut a terme telefònicament, ha comptat amb la participació de 751 residents majors de 18 anys. Segons ha precisat Travesset, els resultats són representatius del conjunt del país, tot i que les dades desglossades per parròquia s’han d’interpretar amb més prudència, ja que presenten un marge d’error superior.
Condicionament de les reformes energètiques
Un altre dels aspectes que posa de manifest l’estudi és la manca d’actuacions destinades a millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Prop del 60% dels enquestats assegura que no ha fet cap intervenció d’aquest tipus. Entre els principals obstacles, Travesset ha assenyalat la situació de les persones que viuen de lloguer, les quals depenen de la voluntat del propietari per poder executar determinades reformes.
“Gent que està de lloguer i, per tant, la decisió no és seva i comenten que és decisió del propietari”, ha explicat en relació amb les respostes obtingudes. Les dificultats econòmiques també apareixen entre els motius pels quals no es duen a terme aquestes actuacions, tot i que se situen per darrere de les limitacions vinculades a la propietat. Altres enquestats justifiquen la manca de reformes perquè resideixen en edificis de construcció recent o perquè consideren que els seus habitatges ja disposen d’un aïllament adequat.
Pel que fa a la incorporació d’energies renovables, les dades tampoc mostren una implantació generalitzada. Al voltant del 80% de les persones consultades afirma que no ha instal·lat cap sistema d’aquest tipus. Entre les llars que sí que n’han incorporat, els panells solars fotovoltaics són l’opció més habitual, seguits de l’aerotèrmia, l’energia solar tèrmica i la biomassa.
