Gairebé tres de cada deu joves del país que treballen i que han participat en una enquesta del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA) tenen serioses dificultats per poder fer front a les despeses quotidianes, les del dia a dia. Més al detall, estaríem parlant que un 29,4% dels enquestats han assegurat que els costa pagar dites despeses, segons els primers resultats de l’informe de condicions sociolaborals de l’entitat, als quals ha tingut accés El Periòdic i en què es reflecteix que l’enquesta s’ha elaborat a partir de les respostes de 816 persones d’entre 15 i 35 anys, en el període comprès entre l’octubre del 2025 i el febrer d’aquest 2026.
Veiem així com els salaris ocupen una part important de les propostes de millora laboral recollides en l’estudi, ja que, de les 488 aportacions formulades pels participants sobre els canvis que consideren necessaris a la feina, 230 fan referència a la remuneració salarial. Una dada que té especial relació amb una altra problemàtica actual com és l’emancipació, en què trobem que el 70,8% dels enquestats que han respost sobre les dificultats per abandonar la llar apunten a l’accés a un habitatge assequible com un dels principals obstacles per poder fer-lo.
D’una manera més desglossada, les dades també mostren que els estudis o la formació apareixen en el 42,4% de les respostes, mentre que la manca de feina o d’ingressos estables representa el 41%. Els vincles familiars, per altra banda, són esmentats pel 17,6% dels enquestats que han respost sobre aquesta qüestió. A més, i parlant únicament de la conciliació laboral, el 34,3% dels participants amb torns rotatius declaren tenir dificultats per compaginar la feina amb la vida personal, sent aquest percentatge del 32,5% entre els que tenen jornada partida i del 15,4% entre els que treballen amb jornada intensiva.
Així, i en termes de capacitat d’estalvi, l’estudi també recull diferències significatives segons la situació residencial: entre els que viuen amb els progenitors, el 60% afirmen que poden estalviar, davant del 48,7% dels que viuen fora de la llar familiar. En canvi, el 38,5% dels que ja s’han emancipat arriben a final de mes sense poder estalviar, un percentatge que se situa en el 27,6% entre els que continuen vivint amb els pares. Pel que fa als participants que han de recórrer als estalvis o a l’endeutament, trobem que els percentatges són del 12,8% i del 12,5%, respectivament.
Passant a l’apartat de l’informe en què s’aborden les experiències de discriminació laboral i el benestar dels participants, veiem que les persones que declaren haver patit discriminació a la feina presenten una puntuació mitjana de 43 punts sobre 100, mentre que entre les que no n’han patit la mitjana és de 63 punts. Precisament, i en relació amb els protocols contra la discriminació, 267 de les 742 persones amb experiència laboral que han respost a aquesta qüestió desconeixen si al seu lloc de treball existeix un procediment d’aquestes característiques.
Cal destacar que l’accés a la formació laboral també varia segons el sector professional, ja que, mentre que el 68,9% dels participants que treballen com a professionals o personal tècnic afirmen haver rebut formació a la feina, el percentatge baixa al 64,3% entre el personal administratiu. En el cas dels treballadors de la indústria, la construcció i l’agricultura, la proporció és del 51,5%, i en el comerç, l’hostaleria i els serveis és del 51,2%.
