«Amb tristesa, decepció i orgull». Així ha posat punt final Francesc Solana al seu periple de 16 temporades com a director esportiu del MoraBanc Andorra, en un comiat acompanyat pel president de l’entitat, Gorka Aixàs, així com diferents personalitats relacionades, com Žan Tabak i els jugadors Rafa Luz, Chumi Ortega i Rubén Guerrero. «Amb tristesa perquè poso fi a una etapa que no volia que acabés, amb decepció perquè esperava un final diferent i amb orgull perquè puc dir que ho he donat tot per aquest club», ha mencionat, tot cloent, envoltat d’aplaudiments, dient que «estimo el MoraBanc».
En un acte d’autocrítica, el fins ara GM tricolor ha assegurat entendre i acceptar la decisió, sobretot pel desgast dels darrers anys i els mals resultats d’aquest curs, tot i haver acabant complint amb l’objectiu de la permanència. «Des que vaig arribar el 2010 sempre he posat el club per davant de qualsevol nom propi», ha incidit, deixant clar que marxa amb «la consciència tranquil·la» i, si bé havent comès errors, sabent que ningú pot dubtar de la seva tasca en tot aquest temps. «M’he deixat la vida pel club, i em quedo això», ha afegit.
«Amb tristesa perquè poso fi a una etapa que no volia que acabés, amb decepció perquè esperava un final diferent i amb orgull perquè puc dir que ho he donat tot per aquest club» – Francesc Solana
Al primer a qui ha agraït la tasca ha estat a Joan Peñarroya pels primers vuit anys de creixement ascendint des de LEB Plata fins a l’ACB. També a Jordi Clua, qui va proposar el seu nom a Aixàs, i a l’afició: «Al començament érem 250 i ara tenim un Toni Martí ple d’emocions i un club amb identitat». Finalment, al president. «Durant aquests anys de feina compartida hem viscut moments molt especials fins a convertir el MoraBanc Andorra en un referent», ha comentat.
Demanat per un moment, Solana s’ha quedat amb el primer ascens, «molt especial perquè era el salt amb el qual molts havíem somiat, pujar a l’ACB». I un fixatge? Jean Montero, a qui ha titllat com «l’última gran aposta que hem fet». «Ens va donar una dimensió diferent, també pel que arribarà a ser i no només pel que va donar aquí», ha assegurat. Més enllà de tot això, però, ha reiterat que el més important és el club: «Les persones anirem passant, i jo m’emporto el creixement que hem fet tots, aquest és el llegat».
Cal recordar que el president, dilluns al programa ‘Avui serà un bon dia’ d’RTVA, va dir: «La reflexió és que ens hem de retrobar, perquè ens estem desfigurant». Així, Solana ha subratllat que potser aquesta no seria la paraula que faria servir, tot i creure també que «hem perdut la identitat», explicant que «hem buscat el camí, però és molt difícil i ens està costant molt tornar-la a tenir».
Al seu torn, Aixàs ha assenyalat que aquesta ha estat «la decisió més difícil». «No m’ho prenc com un comiat, vull pensar que el temps posarà les coses al seu lloc, això serà sempre casa teva i tard o d’hora tornarem a coincidir», ha remarcat, subratllant que amb Solana d’arquitecte «hem viscut com a entitat el camí cap al professionalisme». «Durant aquests 16 anys hem viscut de tot, però sense cap mena de dubte, els millors moments de la nostra vida», ha completat.
La decisió
Tal com ha indicat Solana, la decisió li van comunicar dilluns després de l’entrevista d’Aixàs. «He arribat al final amb molta energia perduda després de patir molt, ara he de mirar endavant», ha dit llavors. En aquest sentit, el mandatari ha fet esment que la decisió la prenen «quan veiem que les coses no van cap a un camí que no és el correcte». «Som amics, i segur que les coses es podrien haver fet millor. El temps donarà l’anàlisi de tot plegat, però ho hem parlat amb transparència», ha finalitzat.
