Han fet història d'Andorra. Ja ho tenen assumit?
Sempre costa, perquè el que s'ha aconseguit no ve de poc esforç. Al contrari, ve d'un any de molt esforç per poder guanyar la lliga [Multisegur Assegurances] i d'un mes i mig, o gairebé dos, de treball de tot l'estiu. I bé, amb poc temps per assumir-ho, perquè si bé és una fita històrica, ara hem de preparar la lliga.
Quan va acabar el partit, què va ser el primer que li va passar pel cap?
Tot el treball. De vegades el futbol és injust, perquè podria haver estat al revés i que amb tota la feina que portàvem ens haguéssim quedat sense el premi. També vaig recordar a molta gent, tots els familiars que, vulguis o no, t'agradaria estar més estona amb ells, i tots aquells jugadors, que n'hi ha molts, que s'ho mereixen perquè porten molts anys picant pedra.
Suposa el seu tercer inici de curs a Andorra. Quan va arribar s'imaginava que aquest sostre d'arribar a una fase de grups europea es podia trencar?
Potser perquè vinc de Can Barça [riu] i allà ens ensenyen sempre a guanyar i intentar superar els reptes. Jo m'ho prenc tot així i, quan vaig arribar, sabia que venia a una lliga molt complicada. També que hi havia aquesta espineta d'aconseguir la classificació a una fase de grups europea. De dir, 'ostres, si es fan les coses bé, es pot aconseguir'. I encara que pugui semblar fàcil, és complicat. És una cosa històrica.
Què ha canviat, ja no només de l'Inter, sinó de tot el context andorrà, perquè una fita així s'hagi pogut assolir ara?
Sempre dic que la mentalitat. Crec que abans, quan sortia un equip d'Andorra a les fases prèvies, jugava a no perdre, a no rebre gols. La nostra mentalitat és que, es jugui contra qui es jugui, s'intenti guanyar. És molt difícil passar eliminatòries si surts a perdre, no? En canvi, ara, aquesta mentalitat ha canviat. I tots ho hem vist en aquests darrers anys en què diferents equips han anat passant rondes. Això vol dir que s'estan fent les coses bé.
En tot cas, la vostra fita ha estat el punt de partida perquè es pugui repetir pròximament. I en aquesta equació també entren altres conjunts del país.
Doncs sí. Crec que ara s'ha entès de dir, 'ep, per què un conjunt andorrà no pot anar a Europa?'. Serà el camí. I això és un triomf de l'Inter perquè és la cara visible, que en diríem, però hi ha moltes més coses al darrere començant per la mateixa federació, la qual està fent feina perquè la lliga sigui cada vegada més professional i competitiva. En aquest sentit, s'està demostrant que com més competitiva sigui, més preparats anem després a Europa.
Parlant dels rivals que els ha tocat, està satisfet? O potser s'ha quedat amb l'espineta d'un Brighton, un Ajax, un Mònaco...
Si veus el pressupost del Copenhaguen, només per posar un exemple, el sorteig t'és igual. El triomf de poder jugar ja contra aquests equips és beneficiós per Andorra en tots els aspectes, fins i tot jugarem contra un Primera Divisió espanyola. Si mires el Getafe, crec que té encara més nom que l'Ajax.
"Això és un triomf de l'Inter perquè és la cara visible, però hi ha moltes més coses al darrere"
Seria aquest el que li fa potser més il·lusió dels sis que els ha tocat?
Il·lusió ja el primer de tots, el Mjällby. Però crec que primer s'ha de mirar l'Esperança, primer rival lliguer aquest cap de setmana, i després ja mirarem allò que vingui.
Es parla que faran un 'equip B' per competir a Europa.
No hi haurà ni equip A ni B. Està clar que alguns jugadors necessiten una mica de descans, però això no vol dir fer dos equips diferenciats. Farem el possible per mirar els minuts de cadascú perquè en res tornem a competir: lliga, Supercopa dimecres vinent, Europa...
Per tant, a Conference, no es marquen cap objectiu? Per posar d'exemple, el Drita el curs passat va sumar vuit punts i va acabar jugant eliminatòria.
A mi m'han ensenyat a ser guanyador, i en tot el que faci dins el món de l'esport m'agrada guanyar. Ara estem focalitzats en l'Esperança i després, quan arribi el primer partit europeu, el plantejarem igual com que el podem guanyar. L'any passat vam vèncer a casa l'Steaua Bucarest, per exemple, així que si es fan les coses bé, tenim possibilitats. No ens hem d'enganyar.
El premi econòmic també el tenen. En aquest sentit, faran alguna incorporació?
Crec que no. El club té la idea de continuar amb nosaltres i és una bona línia a seguir. Aquí hi ha persones que potser no surten a la llum i que fan un gran esforç perquè els pressupostos es compleixin.
Llavors, i per deixar tancat el tema, la lliga és el principal objectiu de la temporada?
Totalment. Perquè és el primer partit que hi ha [riu], si el primer fos el de Suècia et diria que la Conference League.
Parlant de la Multisegur, com la veu aquest any? Equips que titllem de petits estan fent bon mercat.
Sí, aquests dies no han parat. Nosaltres continuem veient futbol i els amistosos que aquests han jugat: l'Esperança, el Casa de Portugal... gairebé tots els equips. Crec que la lliga serà de les més igualades, i se suma la quarta plaça europea, la qual cosa vol dir que tots els partits seran complicats. Vas veient conjunt a conjunt, jugador per jugador, i veus que en aquesta lliga serà difícil guanyar a tothom.
"Vas veient conjunt a conjunt, jugador per jugador, i veus que en aquesta lliga serà difícil guanyar a tothom"
Li demano una mica per vostè. Tenint en compte la seva trajectòria, què li va cridar l'atenció d'Andorra o de l'Inter per decidir provar-hi sort?
Quan vaig anar a la Xina, fa anys, ja vam tenir algunes converses amb l'Inter perquè cercaven entrenador. Va ser després, quan vaig tornar d'Aràbia, que ja tenia ganes de ser primer entrenador. Val a dir que crec que tot té un procés, i per a ser primer entrenador has de formar-te com a segon, i jo notava que ja ho estava. Així, vam tornar a mantenir converses i em van donar l'oportunitat.
I s'hi veu gaire més temps? Perquè acaba contracte aquest curs.
Sí, hi ha confiança. Està clar que arribarà un moment en què hauré de marxar, és la llei del futbol, però aquí estic molt content i si tingués alguna cosa per dir 'tinc ganes de marxar', no hi hauria cap problema, però no ha arribat el moment. Jo sempre deia que volia estar aquí per entrar a Conference, potser alguna vegada em veien com un boig, però al final s'ha complert. Així que a la pregunta de si continuaré, de moment crec que sí.
Hem comentat que la lliga d'enguany serà una de les més competitives. D'ençà que va arribar al país, com ha vist la seva evolució?
S'han ajuntat coses que ha fet que creixi molt. Han vingut jugadors que no troben el seu lloc a 1a o 2a RFEF, i està molt bé. Tot plegat és com un clima que agrada a tothom i que cada vegada s'ha anat professionalitzant més.
Tampoc és només la quarta plaça, enguany també s'implementarà el Football Video Support. Li mancarà alguna cosa a la lliga?
Simplement, la federació està fent un gran esforç perquè cada vegada sigui més professional. És un munt de coses que faran que creixi cada vegada més. Només resta un últim esglaó: que la gent hi inverteixi.
Quin sostre ha de trencar ara el futbol andorrà?
Al futbol sempre hi ha sostres, i cada vegada que en vas trencant, el següent serà més difícil. Aquest que hem passat ara el veiem com a impossible perquè ha sigut històric, així que el següent serà encara més complicat.
No és el vostre cas, però la lliga té també la seva cara B: impagaments, inscripcions, immigració... Quina valoració fa de tot plegat?
Ho dic com a professional, i veus totes les hores que passes, familiars lluny de casa... Em poso a la pell d'entrenadors o jugadors que no han cobrat i han hagut de baixar i és molt dur. Però del que ha passat a altres clubs no puc opinar, ho puc fer de l'Inter, i aquí és una cosa que s'està fent molt bé. L'exemple el tenim aquí, quan la feina està ben feta, tens més possibilitats d'aconseguir objectius.
