Elena Hernández Molina
Resolució de la cambra judicial

Anul·lada la condemna a sis anys de presó per violació en no justificar-se l’absència de la víctima al judici

El Tribunal Superior deixa sense efecte els anys demanats en comprovar l'agressió sexual a una companya de pis i ordena tornar a jutjar el cas

El Tribunal Superior ha anul·lat la sentència que condemnava un resident colombià de 33 anys a sis anys de presó per la presumpta violació de la seva companya de pis i ha ordenat repetir íntegrament el judici. La sala considera que no va quedar suficientment acreditat ni motivat el motiu pel qual la denunciant no va comparèixer a la vista oral, fet que va impedir que fos interrogada per les parts i que es garantís plenament el dret de defensa de l’acusat.

La resolució deixa sense efecte la condemna dictada pel Tribunal de Corts, la qual havia imposat una pena de sis anys de presó, vint mesos dels quals ferms, a més d’una indemnització per danys morals, la prohibició de comunicar-se o apropar-se a la víctima i l’expulsió del país una vegada complerta la pena.

Els fets jutjats es remunten al juliol del 2024 en un habitatge d’Aixirivall que compartien l’acusat, la denunciant i la parella d’aquesta, qui també era el responsable laboral del processat. Durant el procediment, la defensa va qüestionar la impossibilitat de sotmetre la víctima a interrogatori durant el judici, ja que la seva versió va ser incorporada a través d’una prova preconstituïda practicada durant la instrucció.

La justícia ordena repetir el judici al colombià condemnat per violar la seva companya de pis

El cas ha estat envoltat de diverses incidències processals. Després de la celebració del judici i mentre s’esperava la resolució definitiva, l’home va ser posat en llibertat després de presentar un procediment d’habeas corpus. Posteriorment, va tornar a ingressar a la presó a causa d’una discrepància en l’execució de la condemna i el còmput del temps de privació de llibertat, una situació que va generar controvèrsia jurídica i diversos recursos.

Tant la Fiscalia com la defensa havien recorregut la sentència de primera instància. Mentre el ministeri públic defensava una condemna més elevada, la representació lletrada de l’acusat sol·licitava l’absolució o, subsidiàriament, la nul·litat del procediment per vulneració de drets fonamentals.

Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Notícies destacades
Enquesta

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu