El nou Pla Oncològic Nacional mantindrà, almenys de moment, el model actual de derivació dels pacients de càncer que necessiten radioteràpia fora d’Andorra. Segons el professor de la Universitat de Barcelona i especialista en oncologia Josep Maria Borràs, el Principat no podria plantejar-se assumir aquests tractaments fins a arribar a un volum d’uns 1.500 casos anuals diagnosticats, molt per sobre dels aproximadament 400 casos actuals.
Borràs ha defensat que la xifra actual “limita” la possibilitat d’oferir determinats tractaments al país, especialment en àmbits com la cirurgia o la radioteràpia, perquè “no és possible tenir l’expertesa suficient per tractar-los aquí”. Per això, ha assegurat que “és millor derivar-los a centres que tinguin aquesta expertesa” per garantir “la màxima qualitat del tractament”.
El nou Pla Oncològic inclou un estudi pilot de detecció precoç de càncer de pulmó per a grans fumadors
Actualment, menys de la meitat dels pacients amb càncer requereixen radioteràpia. Segons ha detallat, això representa entre 170 i 180 persones anuals, una xifra que considera insuficient per desplegar un servei propi al Principat.
El model assistencial continuarà basant-se, doncs, en la derivació dels tractaments més especialitzats a centres de referència d’Espanya i França, mentre que el nou Pla Oncològic posa el focus en reforçar la detecció precoç, l’organització assistencial i el seguiment dels pacients.
Focalitzats en la detecció precoç d’almenys cinc tipus de càncer
La ministra de Salut, Helena Mas, ha presentat aquest dimecres el full de ruta acompanyada de Borràs. El document preveu establir protocols fixos, reforçar els registres i la recopilació de dades, formar professionals, pacients i cuidadors, i garantir un seguiment estructurat dels tractaments.
Una de les principals línies d’actuació serà la detecció precoç de diversos tumors. El pla inclou mesures específiques per als càncers de mama, colorectal, pulmó, cèrvix i pròstata, amb accions diferenciades segons cada patologia.
En el cas del càncer de pulmó, Salut vol estudiar la viabilitat d’una prova pilot de cribratge precoç. Tot i això, encara queda per definir quin perfil de fumador es considerarà d’alt risc. Borràs ha explicat que “encara no sabem ben bé quina és la població diana idònia” ni “quin és el grau de tabaquisme que ha de tenir algú per començar a fer cribratge”.
La proposta inicial amb què treballa el grup impulsor és començar pels fumadors que hagin consumit “més d’un paquet al dia durant 30 anys”. Ara bé, també s’haurà de determinar com identificar aquesta població objectiu. En aquest sentit, Borràs ha exposat exemples com el model holandès, basat en l’enviament massiu de cartes perquè els ciutadans s’identifiquin, o el pilot impulsat a Catalunya, on s’ha utilitzat la informació disponible a l’atenció primària.
El professor també ha advertit que intensificar els programes de cribratge provoca inicialment “un pic” de casos diagnosticats, perquè es detecten tumors que encara no havien estat identificats, però que posteriorment aquesta incidència tendeix a estabilitzar-se.
El pla també contempla potenciar i consolidar els comitès de tumors per definir les seqüències terapèutiques i fer seguiment dels casos, així com desplegar un programa estructurat d’assessorament genètic per detectar càncers hereditaris i garantir l’accés a tècniques d’oncologia de precisió per personalitzar els tractaments.
A més, Mas ha anunciat la creació d’un comitè de seguiment del Pla Oncològic amb representants dels pacients i ha avançat que el desplegament serà gradual i per fases durant els pròxims anys. També ha apuntat que a finals d’any es preveu publicar dades ampliades sobre la incidència del càncer al país.
Segons les dades exposades durant la presentació, a Andorra es diagnostiquen uns 400 nous casos anuals de càncer. El 58% afecten homes i el 42% dones. Els tumors més freqüents són el de mama (14%), el colorectal (13,1%), el de pròstata (11,2%), el de tràquea, bronquis i pulmó (9,7%) i el de bufeta urinària (7%). El pla també alerta que l’envelliment de la població farà augmentar els casos i la complexitat dels tractaments per la presència de comorbiditats.
