El mercat laboral andorrà es manté a prop de la plena ocupació, amb una taxa d’atur situada entorn del 2,6%, segons destaca el Fons Monetari Internacional (FMI) en l’informe final de la consulta de l’Article IV corresponent al 2026.
L’organisme internacional posa en relleu la solidesa de l’economia del país, que ha registrat un creixement aproximat del 3,9% durant el 2025, per sobre de les previsions inicials. Aquest dinamisme s’ha vist impulsat principalment pels sectors tradicionals, com el turisme i el financer, tot i que també s’ha observat una evolució positiva en altres àmbits econòmics. Paral·lelament, la inflació s’ha moderat fins al 2,7% a finals d’any.
Malgrat els resultats favorables, l’FMI preveu una moderació progressiva del creixement en els pròxims anys, amb una estimació d’expansió del 2,1% per al 2026. Aquesta evolució s’explica per una estabilització del turisme, l’impuls de la construcció i una menor contribució d’altres sectors.
L’informe també identifica diversos reptes estructurals que poden condicionar el creixement a mitjà termini, com la baixa productivitat dels sectors tradicionals, les dificultats d’accés a l’habitatge i l’envelliment de la població. Aquest darrer factor pot incrementar la pressió sobre les finances públiques, especialment en àmbits com les pensions i la sanitat.
L’economia manté un bon comportament, però es preveu una moderació del creixement i més pressió sobre la despesa pública
En relació amb el sistema sanitari, l’organisme apunta a un augment dels costos, vinculat tant a l’envelliment com a l’increment dels tractaments especialitzats. Les projeccions situen la despesa sanitària en el 6,8% del PIB el 2030 i en el 7,4% el 2035, partint del 6% registrat el 2025.
Davant aquest escenari, es recomana continuar amb les mesures orientades a millorar l’eficiència del sistema sanitari, especialment en la gestió hospitalària i farmacèutica, així com reforçar l’atenció primària i optimitzar els recursos destinats a prestacions.
Finalment, l’FMI subratlla la importància de la cooperació internacional i del procés d’integració amb la Unió Europea com a oportunitat per diversificar l’economia i reforçar l’estabilitat financera, tot i que també comportarà ajustos i costos de transició a curt termini.
