Les agressions i incidents motivats per prejudicis contra persones LGBTI continuen produint-se a Andorra amb una certa regularitat. Segons l’informe anual sobre la situació dels drets humans de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals corresponent al 2025, la policia andorrana registra de mitjana entre dos i tres incidents mensuals relacionats amb aquest tipus de discriminació.
El document també assenyala que entitats com Diversand van denunciar alguns episodis durant les celebracions de l’Orgull al juny i van reclamar la creació d’un sistema formal que permeti registrar i classificar la violència motivada per l’odi. Segons aquestes organitzacions, disposar d’aquest mecanisme facilitaria reconèixer aquests casos com a delictes d’odi i permetria aplicar mesures de prevenció i sancions més específiques.
Pel que fa a la discriminació, l’informe recull que durant el 2025 el des d’Igualtat es va establir l’obligació que totes les empreses disposin d’un protocol contra l’assetjament sexual i per raó de gènere. Tot i aquesta iniciativa, diverses entitats han advertit que molts protocols continuen elaborats des de perspectives heterosexuals i tradicionals i no incorporen de manera explícita la diversitat de gènere ni les formes específiques d’assetjament que poden patir les persones trans. El Govern ha indicat que està analitzant possibles canvis en aquest àmbit.
La policia registra entre dos i tres incidents mensuals motivats per prejudicis contra persones LGBTI segons l’avaluació internacional
En matèria de salut, el 2025 va entrar en vigor el decret que regula l’atenció sanitària específica per a persones trans. La normativa permet que les persones trans i de gènere divers a partir de 16 anys accedeixin a la teràpia hormonal a través del sistema de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), mentre que les cirurgies d’afirmació de gènere estan disponibles a partir dels 18 anys. Tanmateix, els menors de 16 anys disposen de cobertura per a consultes mèdiques i seguiment professional.
L’informe també apunta que el tractament hormonal s’ha de fer a través d’endocrinòlegs del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i que al país només hi ha tres especialistes en aquesta disciplina. Segons testimonis recollits per entitats socials, un d’ells hauria declinat proporcionar tractament per manca de formació específica. Les cirurgies d’afirmació de gènere es preveu que es realitzin a Catalunya, com ja passa amb altres procediments especialitzats.
El document també recull que Andorra encara no disposa d’una llei pública que protegeixi explícitament la integritat corporal de les persones intersexuals. El ministeri de Salut ha indicat que existeixen protocols sanitaris per protegir els nadons intersexuals, tot i que aquests no s’han fet públics.
L’avaluació també assenyala preocupacions pel retard en la publicació del decret que regula l’accés als tractaments hormonals, una situació que segons les entitats podria comportar riscos si algunes persones inicien aquests tractaments sense supervisió mèdica. En el mateix informe elaborat per la societat civil també es planteja la necessitat de despenalitzar i legalitzar l’avortament a Andorra, amb l’objectiu de garantir un accés segur, gratuït i confidencial dins del país.
El document també demana despenalitzar l’avortament i garantir-ne l’accés segur, gratuït i confidencial a Andorra
Durant el 2025 també es van impulsar iniciatives institucionals per reforçar la sensibilització sobre les qüestions LGBTI. Amb motiu del Dia Internacional contra la LGBTI-fòbia, el Consell General va acollir una conferència del doctor Jordi Reviriego sobre identitat de gènere. En el mateix context es van organitzar sessions de formació adreçades a policies, bombers, agents de duana i personal penitenciari per millorar el coneixement i la sensibilització en aquest àmbit.
L’informe també es fa ressò de les reaccions que van generar les ONG Diversand i Stop Violències quan van anunciar que presentarien un informe a les Nacions Unides en el marc de la Revisió Periòdica Universal d’Andorra. Les entitats van rebre crítiques públiques per part d’alguns mitjans i membres del Govern, que les van acusar d’exagerar o falsejar informació, tot i que aquestes afirmacions no van ser verificades. Les organitzacions van advertir que aquestes reaccions podrien afectar la participació de la societat civil en mecanismes internacionals de drets humans.
