El Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD) ha atès fins a 38 casos en el que portem de 2025. D’aquests, dos han estat derivats a treball social i altres dos han requerit assistència psicològica. Durant els darrers cinc anys, el nombre total de casos atesos pel servei s’ha enfilat fins als 203, sent el 2024 l’any que, a hores d’ara, ha registrat la visita de més dones (41). Aquestes són les principals dades que la ministra de Salut, Helena Mas, ha traslladat per escrit al conseller general socialdemòcrata, Pere Baró, qui demanava al Govern per l’estat actual del servei i els recursos humans i materials que disposa.
En la demanda, el conseller s’ha interessat pel seguiment que s’ofereix a les dones que visiten el SIAD. En aquest sentit, des del ministeri es recorda que l‘entrevista inicial que es fa a la persona usuària en el moment de contactar amb el servei «és un punt clau per efectuar una valoració biopsicosocial acurada, basada en una comunicació verbal i no verbal adequada, en un context d’empatia i absència de prejudicis». Per aquest motiu, «si durant aquesta valoració es detecta alguna necessitat, es proposa la derivació als professionals pertinents (treball social, psicologia o jurista)».
Durant els darrers cinc anys, el nombre total de casos atesos pel servei s’ha enfilat fins als 203, sent el 2024 l’any que, a hores d’ara, ha registrat la visita de més dones (41)
Concretament, s’indica que en el cas que es confirmi la necessitat d’intervenció de treball social, es compta amb dos professionals de referència del Ministeri d’Afers Socials, a qui s’exposa el cas, i es coordinen les accions necessàries per oferir una resposta adequada. Si la persona ja és usuària del servei de treball social del seu CAP de referència, se li proposa l’opció de contactar directament amb aquest professional.
Pel que fa als circuits d’atenció, derivació i acompanyament establerts durant el procés, Mas apunta que el SIAD «garanteix un itinerari d’atenció integral i coordinat». De fet, «en tots els casos s’ofereix una primera valoració (presencial o telefònica) i es defineix un pla d’acompanyament ajustat a les necessitats de cada persona». Afegeix que el nombre de visites és variable i es manté l’acompanyament fins a la finalització del procés, amb derivació als recursos pertinents quan escau. A més, cal recordar que totes les actuacions «es duen a terme amb criteris de confidencialitat, consentiment informat i coordinació interprofessional, assegurant la continuïtat assistencial fins al tancament del cas».
«En tots els casos s’ofereix una primera valoració (presencial o telefònica) i es defineix un pla d’acompanyament ajustat a les necessitats de cada persona» – Helena Mas
Una altra de les demandes de Baró ha estat relacionada amb com es garanteix la coordinació entre el SIAD i la resta d’actors implicats, com ara la Policia, la Batllia, els serveis socials o els serveis de salut. En aquest cas, des del ministeri s’apunta que «quan, arran de la valoració inicial que fa la professional, s’identifica la necessitat d’intervenció d’un especialista en ginecologia, és la mateixa dona qui gestiona la visita, a menys que demani suport per si té dificultat a trobar un professional que l’atengui amb certa celeritat».
En relació amb altres serveis com la policia, la Batllia, els serveis socials o el tercer sector, «la mateixa professional o la referent del SIAD coordina la derivació de manera directa amb el professional receptor, preferentment per via telefònica i amb el consentiment informat de la usuària (excepte en situacions d’emergència/risc, en què s’activen els protocols de protecció corresponents)».
«Les llevadores i professionals del servei proporcionen informació rigorosa, assessorament personalitzat i la derivació a recursos especialitzats» – Helena Mas
Per tal d’avaluar aquests mecanismes, el SIAD combina indicadors qualitatius i quantitatius. Segons explica Mas, per una banda, existeixen indicadors d’activitat i de procés, en què es recullen, entre altres aspectes, dades sociodemogràfiques de la persona que consulta, motiu de consulta, nombre i tipus de derivacions i resolució de la consulta. Per altra banda, apunta que es recull la percepció de qualitat mitjançant enquestes de satisfacció després de les consultes pre IVE i en les consultes de seguiment posterior, que valoren la relació i el tracte professional, les competències de l’equip d’atenció, els recursos materials i la informació proporcionada.
