El curs 2024/25 va cloure amb 48 indicis d’assetjament detectats i set d’aquests, sis al sistema andorrà i un al francès, com a casos confirmats. Així ho han exposat aquest matí el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina, i la directora del Departament d’inspecció, qualitat educativa i recursos humans del Ministeri d’Educació, Eugènia Duró, assenyalant que fins a quatre d’aquests casos es van donar a primera ensenyança i que la tipologia predominant –en tres ocasions– ha estat la física i verbal. Cal tenir en compte que aquestes dades corresponen a una població estudiantil d’entorn 10.300 persones, per la qual cosa “no són resultats negatius”, si bé “l’òptim seria no tenir cap cas d’assetjament”, ha esmentat Duró.
En comparació amb anys anteriors, la xifra s’ha reduït –el curs 21/22 i el 22/23 van tancar amb 21 casos, i el 23/24 amb 37–, però ha estat per la implementació del nou decret que separa les sospites dels casos. “Ens ha permès diferenciar quan és assetjament pròpiament dit”, ha explicat Bardina envers la modificació del reglament. En aquest sentit, ha comentat que cada centre té el seu propi protocol i que, de forma majoritària, les sospites s’acaben resolent dins la mateixa escola, la qual disposa de 15 dies per emetre un informe de conclusions i confirmar, o no, el cas d’assetjament. A més, durant el període 2024/25 s’ha vist un canvi de tendència, i és que hi ha més casos de noies que de nois, i amb una concordança de gènere pel que fa als agressors.
Durant la roda de premsa també han presentat les dades quant a l’absentisme, una xifra que s’enfila als 55 casos definits com a parcialment greus, veient-se novament disminuïda en comparació cursos anteriors. Fins a 17 corresponen a primera ensenyança, on “hem de posar especial atenció perquè és responsabilitat de la família”, segons Duró, i 37 s’han donat a segona ensenyança i un a l’FP. Del total, 23 són considerats absentisme crònic.
Taula de treball
El secretari d’Estat d’Educació ha proferit que ben aviat es crearà una taula de treball perquè, més enllà de reunir la comissió de seguiment específic una vegada l’any, es pugui actuar “d’una manera més ràpida i efectiva” en els diferents casos que es puguin donar. Aquesta es trobarà un parell de vegades l’any i inclourà altres actors com poden ser les famílies. Bardina ha exposat que la voluntat de crear-la ja existia abans dels incidents amb les bandes juvenils, les quals “responen més a agressió i conflicte que no té a veure amb assetjament”. En relació amb això, ha incidit que als centres educatius es treballa “fermament” envers els conflictes i que ara cal extrapolar-ho fora de l’àmbit escolar.
Accions del ministeri
La roda de premsa ha servit per recordar les accions de prevenció que el ministeri va dur a terme durant el curs passat, com diferents tallers en l’àmbit formatiu que es reprendran enguany o la campanya publicitària ‘Identifica – Atura – Denúncia’. En afegit, per aquest curs s’ha impulsat la jornada ‘Més enllà de l’aula: assetjament i entorn social’, la qual es dividirà en dos blocs per tractar la temàtica i aprofundir-la amb els docents, els alumnes i el públic general.
