L’Enquesta Nacional de Salut presentada aquest dilluns per Salut conclou que vuit de cada deu andorrans consideren que gaudeixen d’un bon estat de salut. Concretament, un 76% de les dones i un 83% dels homes qualifiquen la seva salut de bona o excel·lent. Tot i aquesta visió positiva, l’estudi també detecta punts crítics: més sobrepès, més malalties cròniques i menys consum de peix i llegums. Per interpretar els resultats, aquest mitjà ha consultat la dietista-nutricionista Alice Dénoyers, i el doctor en ciències de l’activitat física i l’esport, Álex Yáñez, ambdós membres del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra.
Pel que fa a la percepció de salut, Dénoyers adverteix que és “una percepció subjectiva però important”. Segons la professional, el diferencial entre sexes s’explica perquè “més del 50% de les dones enquestades tenen tres trastorns crònics, cosa que fa baixar el percentatge”, tot apuntant que les dones tenen una actitud més preventiva: “Potser es preocupen més de la salut i tenen més tendència a anar al metge, i això les fa detectar més fàcilment alguna patologia”. Per contra, Yáñez considera que aquesta autovaloració “no és massa real” i remarca la contradicció entre percepció i diagnòstic: “És fàcil creure que ens estem cuidant i, potser, estem menjant malament o tenim una patologia. El tema de l’apreciació és bastant ampli i enganyós”, adverteix.
Un altre dels punts que genera consens és el del sobrepès. L’enquesta mostra que la prevalença és més alta en homes, i Dénoyers ho vincula al fet que “les dones tenen més percepció sobre la seva salut i tenen tendència a cuidar-se més: anar més al metge, cuidar més l’alimentació i l’estil de vida”. La dietista afegeix que a la seva consulta “el 95% de les persones que venen són dones”, la qual cosa reforça aquesta diferència. Per la seva banda, Yáñez contextualitza la tendència dins un patró generalitzat: “És una mica un símil de com va a tot Europa i a tot el món, que tenim més sobrepès i més obesitat. Que sigui més en homes que en dones no em sorprèn, és el normal”.
Quant a la morbiditat crònica, els dos especialistes coincideixen que és un indicador que relativitza l’optimisme. Dénoyers subratlla que “el sistema immunitari de la dona és més actiu, ens protegeix més contra les infeccions, però ens fa també més sensibles a malalties autoimmunes”. Assenyala, a més, que condicions com la fibromiàlgia o la fatiga crònica són freqüents i que l’alimentació pot tenir un paper decisiu: “Una persona amb fibromiàlgia, si adopta una alimentació antiinflamatòria, pot notar una millora dràstica”. Yáñez hi afegeix que aquestes dades “ens destrossen el contrari del que ens deia abans la percepció subjectiva. La realitat és que hi ha morbiditat crònica i és una cosa molt comú: tenim persones malaltes cròniques”.
Finalment, l’alimentació és l’àmbit on apareixen més matisos. Segons l’enquesta, s’ha reduït el consum de peix i llegums, però sense detallar-ne els motius. Per a Dénoyers, l’explicació rau en l’accessibilitat i el temps: “Aquí a Andorra el peix costa molt d’aconseguir, potser no n’hi ha cada dia i a les parròquies més allunyades no hi ha tanta varietat. Les llegums, en canvi, poden requerir més preparació, com posar-les en remull, i això fa que la gent no hi pensi”. Yáñez coincideix en part, però matisa: “El consum de peix normalment depèn del preu. És un aliment car i, pel preu, es deixa de consumir. Les llegums, en canvi, no és una qüestió econòmica sinó de desconeixement: són fàcils de preparar i molt econòmiques, però la gent no sap com incorporar-les”, conclou.
