El cas de la presumpta agressió sexual al Pas de la Casa, ocorreguda el gener del 2024, ha arribat avui a la Sala Penal del Tribunal Superior amb el recurs de la Fiscalia contra l’absolució dictada el passat mes de juny d’enguany. El ministeri fiscal i les defenses dels dos homes acusats han exposat visions completament oposades sobre la fiabilitat del testimoni de la víctima i la interpretació de les proves.
Per una banda, la Fiscalia ha argumentat que la sentència recorreguda no fa una valoració adequada de la prova i manca de motivació suficient. En aquest sentit, el fiscal ha subratllat que el relat de la víctima es manté coherent en els punts essencials des del primer moment, tant a la Policia com davant el batlle instructor, i que no hi ha contradiccions de fons que en desvirtuïn la credibilitat. En detall, ha defensat que la durada dels fets no és un element determinant, ja que el registre de les targetes d’accés i les càmeres de seguretat de l’hotel mostren un marge de més de vint minuts entre l’entrada i la sortida de l’establiment. Per al ministeri fiscal, aquest temps és suficient perquè passi l’agressió sexual denunciada.
Per altra banda, també ha posat èmfasi en l’actitud de la jove després de l’episodi, ja que els testimonis afirmen que la van veure plorar, vomitar i tremolar, i fins i tot explicar immediatament a una companya que havia estat víctima d’una agressió. La Fiscalia considera que aquests elements perifèrics reforcen la seva versió, juntament amb l’informe mèdic que constata lesions als braços compatibles amb el relat i amb el diagnòstic posterior d’estrès posttraumàtic.
Pel que fa a la prova biològica, el fiscal ha remarcat que la presència de restes seminals compatibles no es pot atribuir a contaminació i reforça la hipòtesi de participació dels dos homes. En aquest sentit, ha insistit que no hi ha motius perquè la denunciant inventi uns fets que, segons diu, han quedat acreditats. Per tot plegat, ha reclamat que la sala revoqui l’absolució i condemni els acusats, concretament a vuit anys de presó i vint d’expulsió del país per a l’oncle, i vuit anys i tres mesos de presó per al nebot, així com altres vint anys d’expulsió.
La defensa creu que el relat de la fiscalia és “més propi d’una ficció que d’una realitat penalment rellevant”
D’altra banda, les lletrades de la defensa s’han mostrat contundents en la seva oposició. Les advocades han insistit que el Tribunal de Corts ja va fer una valoració exhaustiva de totes les proves i que va concloure, amb criteri correcte, que no hi havia elements suficients per dictar condemna. En aquest sentit, han recordat que els magistrats van deixar en llibertat provisional els acusats només unes hores després de la deliberació, fet que, segons elles, demostra que la decisió d’absoldre estava clara.
En una línia similar, una de les lletrades ha remarcat que el relat de la víctima presenta contradiccions sobre qüestions essencials, com la presència dels acusats a l’habitació o la seqüència dels fets, i que el registre electrònic de la porta de l’hotel acredita que l’estada a l’habitació va ser de pocs minuts, insuficient per encaixar amb la versió acusatòria. A més, ha criticat que la Fiscalia elabori un relat “més propi d’una ficció que d’una realitat penalment rellevant”.
La defensora de l’oncle, per la seva banda, ha posat l’accent en les proves pericials, argumentant que els informes mèdics no són concloents i que les marques visibles al cos de la denunciant podrien haver estat prèvies de dies. També ha subratllat que les anàlisis de la Guàrdia Civil sobre la roba interior no permeten establir cap vinculació directa amb els acusats, ja que només es detecten restes mínimes i no concloents. Segons la lletrada, la tesi de la contaminació indirecta és perfectament plausible en una habitació compartida durant dies.
Paral·lelament, ambdues han rebutjat que el canvi d’hotel dels acusats sigui un indici incriminatori, remarcant que es tracta d’una decisió normal en el context d’un viatge d’oci i que en cap moment hi ha cap intent d’amagar-se, ja que fins i tot van informar del trasllat al guia del grup que havien contractat.
Finalment, ambdues han insistit que el comportament de la denunciant després dels fets no és coherent amb el d’una persona que ha patit una agressió greu, i han recordat que hi ha testimonis que la van veure parlar, fumar i fins i tot abraçar-se amb un dels acusats després de sortir de l’hotel. Per tot plegat, sol·liciten que el recurs de la Fiscalia sigui desestimat i que es confirmi l’absolució, a més de reclamar el retorn dels objectes decomissats als acusats. Així doncs, la Sala deixa el cas vist per a sentència, la qual es farà pública el pròxim 25 de novembre.
