L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha advertit aquest divendres que la pressió residencial vinculada a l’arribada de treballadors relacionats amb Andorra continua afectant el mercat de l’habitatge de la capital alturgellenca i s’està estenent progressivament als municipis de l’entorn. Tot i reconèixer una certa millora respecte als moments de màxima tensió, ha remarcat que els efectes sobre l’accés a l’habitatge encara són evidents.
«Ha millorat, ha millorat, sí, ha millorat», ha afirmat Barrera durant la 37a Trobada Empresarial al Pirineu en ser preguntat per la situació dels anomenats falsos fronterers. Segons ha explicat, el fenomen va aparèixer de forma «molt sobtada» i va obligar les administracions a activar espais de diàleg per abordar les conseqüències derivades de l’increment de població vinculada al mercat laboral andorrà.
L’alcalde ha reconegut que les mesures adoptades pel Govern han contribuït a reduir la intensitat del fenomen. «Andorra sí que va fer un esforç, el Govern s’ha notat», ha assenyalat, tot destacant la necessitat de continuar treballant conjuntament perquè els dos territoris «surtin beneficiats» de la seva estreta relació econòmica.
Malgrat aquesta desacceleració, Barrera ha alertat que la pressió sobre l’habitatge no ha desaparegut. Segons ha recordat, el creixement de residents vinculats a Andorra es va intensificar especialment entre principis de l’any passat i el tercer trimestre, període en què la demanda residencial es va disparar. «Es va començar a frenar», ha indicat, tot matisant que l’arribada de persones continua produint-se de manera constant.
L’alcalde defensa que el ritme d’arribada de falsos fronterers s’ha frenat respecte al 2024
Aquesta situació, segons l’alcalde, ja no afecta exclusivament la Seu d’Urgell. L’encariment dels preus i les dificultats per accedir a un habitatge s’estan traslladant també als municipis veïns, fet que ha obert el debat sobre la necessitat d’ampliar la consideració de zona tensionada més enllà de la capital alturgellenca. En aquest sentit, ha explicat que la Generalitat està estudiant aquesta possibilitat davant l’expansió progressiva de la pressió residencial.
Barrera ha defensat que la relació institucional amb Andorra s’ha mantingut en tot moment dins la normalitat, malgrat les discrepàncies que s’han pogut produir arran de la problemàtica. «La discrepància política és legítima», ha afirmat. «Simplement, de vegades s’ha d’alçar la veu i posar sobre la taula les coses que no funcionen», ha afegit, destacant que sempre hi ha hagut «voluntat d’entesa» entre les diferents administracions implicades.
L’alcalde també ha revelat que aquesta preocupació ha estat traslladada reiteradament tant al Govern andorrà com a diferents administracions espanyoles, entre elles el ministeri d’Afers Exteriors i la delegació del govern espanyol a Catalunya, a través de nombroses reunions institucionals per intentar trobar solucions compartides.
Pel que fa a les xifres, Barrera ha admès que no existeix una quantificació exacta del nombre de residents que viuen a la Seu i treballen a Andorra. Tot i això, ha apuntat que «gran part» dels més de 1.500 nous habitants incorporats recentment al municipi estarien vinculats a aquesta dinàmica migratòria.
Amb tot, l’alcalde ha insistit que l’objectiu del consistori no és assenyalar els nous residents, sinó afavorir la seva integració dins la comunitat. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’impulsar polítiques que permetin convertir aquesta nova realitat demogràfica en una oportunitat perquè la diversitat social sigui «més rica per a tothom».
