El grup de voluntaris Hope Palestina s’ha reunit aquest divendres amb el cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, en una trobada que ha servit per donar a conèixer el projecte que impulsen i traslladar les principals demandes de la plataforma. “Hem estat exposant el nostre projecte, presentant la pàgina web i explicant quantes famílies tenim i com funcionem”, ha detallat Maria Burgués, membre de l’entitat, qui ha esmentat en declaracions a EL PERIÒDIC que durant la reunió s’ha lliurat un dossier amb la història de cadascuna de les famílies i s’ha explicat el sistema de donacions, el voluntariat i els apadrinaments que es canalitzen a través del portal digital.
A més, Burgués ha apuntalat que una de les demandes fetes per Hope Palestina en la trobada ha girat envers la possibilitat que Andorra es pugui implicar en l’acollida de famílies en cas que s’arribi a obrir un corredor humanitari. “El que hem demanat és el suport, i que quan es pugui obrir un corredor humanitari, Andorra pugui recolzar-nos per acollir algunes famílies”, ha afirmat. Segons Burgués, la resposta del Govern ha estat positiva: “S’han sensibilitzat sobre el tema i s’han posat a disposició per col·laborar amb el que calgui en el futur”, destacant que “han donat totes les possibilitats possibles i estan disposats a fer-ho, com s’ha fet altres vegades al país”.
En aquest moment, l’entitat acompanya 25 famílies i compta amb set voluntaris a Andorra i prop de seixanta arreu del món. “El que fem és treballar perquè tot això funcioni: la pàgina web, la comunicació i tot el projecte”, ha explicat. El sistema de suport també contempla l’apadrinament de famílies, en què, després d’un procés de verificació d’identitat i una primera trobada, es connecten famílies palestines amb padrins o padrines: “És parlar durant el dia diverses vegades, preguntar com estan, com estan els nens, i fer-los sentir acompanyats”. En aquest sentit, Burgués ha subratllat que existeix un protocol específic per evitar revictimitzar o traumatitzar les persones.
Un dels aspectes que ha volgut remarcar Burgués és tot el que té a veure amb el finançament, el qual es vehicula mitjançant un sistema de donacions directes, sense intermediaris. “Nosaltres simplement posem cadascuna de les famílies amb un escrit que elles mateixes han fet i un enllaç on pots clicar i vas directament a la seva campanya de ‘crowdfunding’, al seu PayPal o a la plataforma que facin servir. Tu dones el que vulguis i aquests diners van directament a la família beneficiària”, explica la membre de la plataforma.
A més, Hope Palestina actualitza cada dos dies un “botó d’emergència” a la seva web, en què s’indiquen les famílies amb més necessitats a través d’un sistema de triatge. L’objectiu actual és ajudar-les a desplaçar-se cap al sud de Gaza. “Ara mateix és un milió de persones que han de sortir per una sola carretera, i encara tenim famílies que no han pogut marxar”, ha explicat Burgués, tot celebrant que alguns infants hagin aconseguit desplaçar-se recentment fora de la ciutat.
Sobre el paper de les institucions, Burgués ha assenyalat que la urgència de l’entitat és estrictament humanitària: “Per nosaltres, ara mateix, la urgència és salvar les famílies que tenim a la pàgina. Som un grup heterogeni, sense jerarquies ni vinculacions polítiques, i el que volem és ajudar un altre grup de gent”. En aquest sentit, i qüestionada per les recents declaracions de l’Executiu sobre el reconeixement a Palestina, ha remarcat que Hope Palestina prefereix no entrar en debats polítics ni posicionar-se sobre la qüestió: “Nosaltres preferim no entrar en política. Volem centrar-nos en ajudar les persones”.
La plataforma té previst convocar la setmana vinent una roda de premsa per presentar oficialment el projecte, el qual va néixer aquest estiu coincidint amb les vacances d’agost i que fins ara s’ha impulsat sobretot a través d’internet. A més, prepara un acte per la pau que tindrà lloc a Meritxell el diumenge 28 de setembre. Així i tot, Burgués ha valorat positivament els primers mesos de funcionament: “És un treball de dia a dia. Tothom té la seva feina i la seva família, però això és no mirar cap a un altre costat quan està passant una cosa tan greu com la que està passant”, ha conclòs.
