A principis de la setmana passada el Fòrum de la Joventut va presentar l’informe envers l’impacte de l’Acord d’associació amb la Unió Europea en el jovent del país, alertant, entre altres, que pot promoure la fuga de talent. En aquest sentit, des d’EL PERIÒDIC ens hem posat en contacte amb alguns d’aquests joves del país per conèixer el seu tarannà al respecte, i si alguna conclusió ben clara es pot extreure des d’un inici, és que a hores d’ara votarien en contra del conveni perquè consideren que pot ser més perjudicial que positiu.
Un dels principals flancs és la desinformació, almenys cap a aquest públic. “La majoria d’informació ha estat brindada pels mateixos actors polítics que busquen el ‘sí'”, ha respost el Pau, de 24 anys. El Marc, de 25, en la mateixa línia, ha assegurat que un dels grans inconvenients és precisament la gestió de la informació: “No crec que hi hagi algú que actualment estigui ben informat, la comunicació a la població ha sigut molt fluixa i molt difusa des del primer moment”. Ara bé, aquest no és el cas de tothom, ja que la Laura (nom fictici), sí que considera estar ben informada després de treballar en un ‘call center’ fent enquestes al respecte.
Llavors, de quina manera es pot arribar al jovent? Per al Carles (nom fictici), també de 25 anys, “expressant clara i transparentment tots els punts de l’Acord sobre totes les matèries”, un punt valorat també per la Cristina (nom fictici), qui demana “treballar amb més profunditat totes les xarxes socials i mitjans digitals amb què es fan hores i hores d’ús diari”. Així mateix, el Pau assenyala que “en grups de discussió o divulgació no finançats per la força política que espera un resultat concret”. “Guanyarien molta més acceptació explicant clarament els pros i els contres d’aquest gran canvi que ens pot arribar en el dia de demà”, ha concretat el Marc.
Tot aquest jovent també ha estat demanat per quines inquietuds els genera el tractat, i mentre que el Carles ha exposat breument que “s’apliquin clàusules que no s’han dit o explicat”, la majoria de la resta ha fet èmfasi en un aspecte: la pèrdua d’identitat andorrana. “Em preocupa una immigració desmesurada, la pèrdua del sentiment nacional i que sigui més difícil gestionar el país amb més població”, ha indicat la Laura, apunts als quals el Pau ha afegit l’angoixa per un detriment de benefici fiscal o un canvi en la política migratòria. En relació amb això, els sectors que consideren es veuran més perjudicats són els serveis, la construcció, l’educació, el comerç i l’accés a l’habitatge.
