Els fumadors andorrans destinen una mitjana de 150 euros mensuals al tabac, una xifra que evidencia tant l’impacte econòmic d’aquest hàbit com la necessitat de reforçar les polítiques de deshabituació. Tot i que l’augment dels impostos sobre el tabac pot ajudar a reduir-ne el consum, la fiscalitat per si sola no és suficient per combatre l’addicció. La dependència del tabac és un problema de salut pública que requereix un enfocament més ampli i efectiu.
És essencial que els ingressos generats per aquests impostos es destinin a programes d’ajuda per deixar de fumar, incloent-hi suport mèdic, psicològic i accés a tractaments efectius. La prevenció i la desintoxicació han de ser una prioritat per garantir que el tabaquisme no esdevingui una càrrega econòmica i sanitària encara més gran per a la societat. A més, cal continuar sensibilitzant la població sobre els riscos del tabac i promoure alternatives reals per reduir-ne el consum. Gravar el tabac ha de servir no només per recaptar, sinó per construir una societat més saludable i lliure d’addiccions.
