Durant anys, el Pas ha carregat amb una etiqueta que no li fa justícia. Massa sovint ha aparegut als titulars per qüestions relacionades amb el tràfic il·legal de tabac, els excessos nocturns o els problemes de convivència. Seria ingenu negar aquesta realitat. Però seria encara més irresponsable resignar-s’hi. Les administracions tenen l’obligació de combatre aquestes situacions, però també de generar oportunitats que ajudin a canviar la mirada sobre aquest territori del país.
Fa unes setmanes es feia públic el projecte de remodelació integral del centre esportiu del Pas de la Casa. No és una actuació menor. És una inversió de més de vuit milions d’euros, amb horitzó fins al 2028, que permet actualitzar un equipament amb més de quaranta anys d’història i que avui presenta limitacions evidents. Però sobretot és una aposta estratègica per reforçar el Pas com a destinació de turisme esportiu.
Les societats avancen quan són capaces d’obrir camins nous, i aquest projecte en marca un: començar a construir un altre relat per al Pas, massa sovint jutjat abans de ser conegut.
La reforma no només modernitza instal·lacions. Amplia capacitats, millora serveis i permet acollir un perfil de visitant diferent: esportistes, equips, estades d’entrenament o persones que busquen salut i activitat física. És un turisme amb més valor afegit, amb més impacte en el comerç local i amb més estabilitat per a l’economia del poble.
No es tracta de contraposar models, però sí d’entendre què aporta més retorn col·lectiu. L’esport projecta una imatge de qualitat i ajuda a reduir la dependència de fenòmens que no sempre sumen al conjunt de la comunitat.
També és una manera d’explicar millor el Pas. Hi ha una imatge massa simplificada del poble, però també n’hi ha una altra, més real, vinculada a la muntanya, l’esforç i la natura, que és la que molts coneixem bé.
Aquest projecte també té una dimensió estructural clara, que consisteix a reduir la dependència exclusiva de la temporada d’hivern. La neu continuarà sent essencial, però el futur implica sumar activitat durant tot l’any i donar estabilitat als negocis locals.
Ara bé, aquesta transformació no es pot entendre sense una condició clau: una bona connexió viària amb França. El Pas viu també de la seva posició estratègica, i incidir perquè es millori l’accessibilitat des de l’altra banda de la frontera és essencial perquè aquesta aposta pel turisme esportiu tingui recorregut real.
I no és només una millora per als visitants. També ho és per a qui hi viu tot l’any. Disposar d’un equipament modern, accessible i adaptat a les necessitats actuals és reforçar la qualitat de vida i el sentiment de pertinença al Pas, que massa sovint queda en segon pla.
En clau de país, la lectura és clara: Andorra no pot competir només en preus. Ha de competir en qualitat i experiències. El turisme esportiu encaixa en aquesta estratègia, perquè diversifica, desestacionalitza i aporta valor afegit.
Cap projecte transformarà per si sol el Pas de la Casa. Però hi ha decisions que marquen direcció. I aquesta apunta cap a un model més modern, més equilibrat i més ambiciós.
El futur del Pas no demana negar els seus estereotips, sinó per superar-los amb fets. I això només s’aconsegueix construint una realitat millor que, amb el temps, els faci perdre sentit.
I quan això passi, el Pas deixarà de ser explicat per les seves problemàtiques i començarà a ser reconegut pel que és capaç d’oferir.
