- Trobaria àrees forestals àmplies i amb abundància de preses per viure
EL PERIÒDIC
BARCELONA
- Uns exemplars de linx boreal. Foto: EL PERIÒDIC
Després de la reintroducció de l’ós al Pirineu i el retorn del llop a Catalunya, alguns naturalistes es mostren partidaris de poder recuperar en els hàbitats pirinencs al linx boreal, una espècie que es va extingir en aquestes muntanyes a principis del segle XX, principalment per la persecució humana.
El linx boreal, també denominat antigament llop cerval, podria reaparèixer algun dia als Pirineus procedent dels Alps o el massís central francès, com ha ocorregut amb els llops a Catalunya, on trobaria àrees forestals àmplies i amb abundància de preses (llebres, cabirols i isards) amb les quals assegurar la seva supervivència, segons explica el biòleg David Guixé en el seu llibre Els mamífers carnívors d’Andorra.
En aquest volum, publicat recentment per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Guixé proposa desenvolupar ja un pla estratègic de conservació transfronterer d’aquest gran felí entre França, Espanya i Andorra, i començar a treballar en l’educació i conscienciació social cap a aquesta espècie, sobretot amb la població lligada al mitjà rural i els gestors del mitjà natural.
De fet, encara que l’espècie es considera extingida als Pirineus des de finals del segle XIX o principis del XX, en els últims anys a Catalunya «s’han recollit cites de naturalistes, caçadors i guardes, sobretot a partir de 1990, totes amb una certa credibilitat, que mantenen la incertesa sobre la presència del linx al territori pirinenc», assenyala en el llibre Guixé.
Guixé, investigador de l’àrea de biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, situat a Solsona (Lleida), ha expressat a Efe el seu convenciment que, «tard o d’hora, el linx arribarà» de nou el Pirineu perquè «té espai i aliment per poder estar».
El linx boreal, de major grandària que el linx ibèric, que habita al sud de la península, «l’única cosa que requereix són boscos, una mínima tranquil·litat i que hi hagi abundància de preses, i llocs així hi ha molts al Pirineu i el Prepirineu», indica Guixé.
Jordi Ruiz Olmo, doctor en biologia i responsable del Servei de Protecció de Fauna i Flora de la Generalitat, ha assenyalat a Efe que, en la seva opinió personal com a naturalista, «el linx és una espècie extingida a Catalunya i per tant seria bo que algun dia tornés», encara que subratlla que la seva reintroducció «mai hauria de fer-se sense la participació i el consens amb el territori».
«En aquests moments no hi ha un projecte de reintroducció del linx, encara que jo crec que aniria bé per moltes raons, ecològiques, socials i econòmiques, però en tot cas no es poden reproduir errors que s’han tingut amb algunes reintroduccions en el passat», agrega sobre aquest tema Ruiz Olmo.
Guixé considera que la recuperació del linx no té per què suscitar conflictes amb els residents a les zones pirinenques per la seva conducta esquiva, les seves preferències alimentàries per preses silvestres d’espais forestals i les seves baixes densitats, a més de no existir «cap risc per a les persones».
«A Suïssa i a França viuen molt a prop de poblacions i no tenen cap tipus de problema perquè el linx és superesquiu, defuig totalment de la presència de l’home i mai entraria en un poble o en una ciutat», assegura Guixé, que posa com a exemple que «a Polònia han estat fent seguiments per radiofreqüència durant cinc anys i no han arribat a veure-ho».
PRIORITATS / Guixé entén que la decisió de fer un projecte de reintroducció directa del linx «és un tema de l’administració», encara que al seu judici hauria de plantejar-se «a mitjà termini, perquè ara hi ha altres espècies amenaçades més prioritàries, com el turó, per exemple».
En principi, aquest naturalista es mostra més partidari que, si el linx torna en breu de forma natural, com el llop, «fer un seguiment i assegurar la seva conservació i millora de les seves poblacions al Pirineu». Guixé assenyala que el linx «no té la mateixa possibilitat de dispersió que el llop, però si s’expandeix per França, ¿qui diu que alguns exemplars no arribin al Pirineu francès i després vingin aquí? Potser ja han arribat! Tot és possible, ja es veurà».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
