Sota el lema Tots som iguals, tots som diferents, l’Associació per la Síndrome de Down d’Andorra (ASDA), va celebrar dissabte les 1es Jornades Internacionals. Aquesta primera edició es va centrar en l’àmbit de la inclusió educativa i va comptar amb més d’un centenar d’assistents. El programa va englobar tant activitats lúdiques (tallers de pintura, treballs manuals, jocs de taula i tallers de dansa) adreçades als més menuts, com conferències i tallers orientats a familiars i professionals.
L’acte d’inauguració oficial efectuat per la presidenta de l’ASDA, Marta Pérez, juntament amb el convidat d’honor, Andy Trias, primer català amb la Síndrome de Down a independitzar-se de casa els pares, va ser el moment més esperat de la jornada de dissabte, en què es va voler reivindicar que la Síndrome de Down no és cap malaltia i es va insistir a pares, mares i familiars que malgrat les bones intencions, la sobreprotecció sovint és contraproduent per les persones que neixen amb la síndrome. Aquests van ser dos dels arguments exposats per Trias.
El centenar d’assistents que es van aplegar al Centre de Congressos, molts d’ells familiars amb persones que tenen la Síndrome de Down, van poder conèixer de primera mà tots els temors i inseguretats que pot partir una persona quan s’assabenta que té la Síndrome de Down, però al mateix temps també van descobrir que la vida independent és possible gràcies a un clar exemple de superació. Així, Trias va tractar temes tan diversos com el futbol, la família, els inicis a l’escola, les possibilitats laborals, o les aficions personals, per demostrar que «malgrat les limitacions, una persona amb la Síndrome de Down pot fer la mateixa vida que la resta de persones».
Amb gestos d’emoció, Trias va recordat que «quan em van comunicar que tenia la Síndrome de Down em vaig enfonsar», però no obstant això, va assegurar que després d’un període força traumàtic, «em vaig refer i em vaig dir a mi mateix que podia fer la mateixa vida que la resta de persones». «Actualment visc de forma independent amb la meva parella», amb la qual es va casar.
