Andorra no té excuses, malgrat la seva petitesa, per eludir la seva col·laboració en una crisi migratòria que els països de la Unió Europea (UE) –amb qui cerca associar-se i amb les polítiques de la qual, per tant, ha de participar– no coneixien d’ençà que s’esdevingué el darrer període bèl·lic de major repercussió. El politòleg, filòsof i sociòleg francés Sami Naïr presentava prèviament a una de les darreres conferències amb què ahir es donava per tancada la 32ª edició de la Universitat d’Estiu d’Andorra, les dues vies per les quals el Principat podria aportar el seu gra d’arena en aquesta qüestió: oferir-se en l’acollida de refugiats d’una banda i, de l’altra, la inevitable i d’altra banda imprescindible aportació econòmica (que no reclama a la societat sinó als bancs). El ministre d’Educació i Ensenyament superior no comparteix aquest parer.
Per a Eric Jover la crisi migratòria és per a Andorra una problemàtica insondable, donades les seves característiques tant geogràfiques com demogràfiques. Així ho manifestava en valorar el transcurs de l’edició de la Universitat d’Estiu l’acte de cloenda de la qual ahir presidia. Jover es mostrava satisfet per l’assistència, que va rondar «el centenar d’assistents diaris» de mitjana, dels quals 70 s’havien inscrit prèviament. Aquestes xifres s’aproximen a les dades assolides, segons explicava el ministre, les darreres edicions de la Universitat.
La primera mesura que Naïr esgrimia en la seva intervenció sobre ‘La UE i el contron mediterrani: Orient Mitjà, nord d’Àfrica i Àfrica subsahariana’, feia una crida a la solidaritat amb la problemàtica migratòria actual, que consisteix en donar empara a les persones que fugen dels seus llocs d’origen per raons polítiques tot cercant allunyar-se de la guerra que isola els seus països, iniciativa d’altra banda abastament defensada a nivell social des de nombrosos punts d’Europa. Els exemple més propers, Barcelona i Madrid.
La segona opció d’auxili que segons el catedràtic de la Universitat de París VIII es pot oferir des d’Andorra, ateny als bancs: «Els bancs guanyen molts diners a escala planetària». Per a Naïr, part d’aquests beneficis fruit de la globalització haurien d’emprar-se en l’ajuda a les oenagés que en l’actualitat dediquen els seus esforços en els refugiats.
A banda de les actuacions del país de cara a la crisi migratòria presentades davant dels mitjans, Sami Naïr justificava durant la seva ponència l’obsolescència dels acords de Schengen (1990) ratificats amb el Tractat de Dublin (2003), sobre –grosso modo– els controls fronterers i els moviments de persones dins de les duanes europees. Per a l’expert, aquests pactes internacionals «ja no corresponen a la realitat». A més, tampoc no serveiexen per als fins pels quals foren pensats: el control de les «desigualtats i els reptes demogràfics», «dos elements impossibles d’aturar».
L’encarregat de posar punt final a quatre dies de sessions dedicats a ‘Europa, reptes de futur’, fou qui s’encarregava de moderar les conferències, el periodista i professor francès Jean-Paul Marthoz. Abans de presentar les conclusions de les vuit exposicions englobades en aquesta 32ª Universitat estival, parlava dels reptes que la UE ha d’abordar en matèria de Drets Humans. També en aquest sentit prenia gran rellevància la temàtica migratòria.
Jover veu inabastable un «problema demogràfic tan gran»/ Preguntat sobre la crisi humanitària que afecta a la Unió Europea i, més concretament, sobre la possibilitat que Andorra col·labori en aquest sentit, el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, es manifestava «colpit» però deia que «hem de ser conscients de la nostra dimensió, mirar com en el marc internacional les nostres dimensions, aquests problemes demogràfics ens van realment molt grans».
En un altre ordre de coses, valorava positivament la Universiat d’Andorra d’enguany tant per l’assistència com pel «nivell» i el «rigor» d’unes xerrades que van servir «per entendre el context de la UE». Sobre la intervenció en què Joaquim Llimona feia sobre ‘Andorra i la UE’, assegurava que els punts exposats van ser «eixos que evidentment ja estava treballant el Govern d’Andorra.
