Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), els germans Higini i Ramon Cierco, han formalitzat el requeriment pel qual exigeixen a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) que no prengui «noves decisions ni noves mesures, pel que fa a la resolució, que poguessin condicionar una bona solució o que vinguessin a perjudicar els interessos dels clients i els accionistes de l’entitat».
Tanmateix, els Cierco demanen que l’AREB «no procedeixi a l’aprovació de cap traspàs d’actius, passius, drets o obligacions de BPA vers Vall Banc». La petició ha estat tramesa al president del consell d’administració de l’AREB, Albert Hinojosa. Alhora, els Cierco també requereixen que l’AREB reconsideri la destitució dels membres del consell d’administració de BPA, al·legant que la substitució dels integrants del consell «es va dur a terme en virtut d’una comunicació –la del FinCEN– que ja no existeix».
En el cas que no es compleixin les demandes dels accionistes majoritaris de BPA, aquests adverteixen que es reserven «el dret d’interposar tantes accions com s’escaiguin per la via judicial contra l’agència estatal andorrana i contra tots i cadascun dels seus membres del consell d’administració».
Anteriors requeriments / El requeriment es basa en «la retirada del Notice of Findings» anunciada pel FinCEN divendres passat. Així mateix, durant el mes de maig els assessors legals dels accionistes majoritaris de BPA van impugnar judicialment la decisió de l’Agència andorrana de posar en marxa la resolució de l’entitat bancària intervinguda.
Per tant, «vist el caire que estava agafant el plet legal civil que es dirima als Estats Units i en el marc del qual el jutge James E. Boasberg sol·licitava al FinCEN arguments i proves que l’Agència mai fins ara no ha aportat», segons matisen els Cierco, ja es va requerir a l’AREB que aturés el procés. I ara s’insisteix novament amb el reforç del fet que el Notice del Tresor Nors-americà «ha quedat sense efecte», s’afirma en el comunicat.
Visió estrangera / Diversos mitjans estrangers, com el rotatiu The New York Times, valoren des de fora com es viu la nota tramesa pel FinCEN i el procés de resolució de l’entitat. Així, aquest fa referència al cas BPA destacant que sovint «les petites empreses a l’estranger se senten impotents davant dels reguladors nord-americans, alguns dels quals fan edictes desprès dels processos opacs i hermètics».
Tanmateix, el rotatiu remarca que el banc andorrà «es va defendre contra un organisme de control dels Estats Units i va tenir èxit en aconseguir que la seva designació de blanqueig de diners fos retirada». A més, The New York Times remarca com un fet «inusual» que BPA «demandés al regulador afirmant que havia utilitzat la informació inexacta quan es va donar la veu de ‘sentència de mort’ per al banc».
D’altra banda, The Economist es pregunta perquè «si Banca Privada d’Andorra ja ha netejat els seus actes cal anar darrere seu després de tot». També esmenta que hi ha qui «sospita que el banc era un peó en una baralla entre governs, ja que Andorra destorbava perquè era lent a l’hora d’adoptar les normes americanes contra el blanqueig de diners».
