El grup municipal de Compromís X La Seu va mostrar durant el darrer Ple Municipal de La Seu d’Urgell el seu neguit davant de les diverses accions de protesta, portades a terme per alguns col·lectius urgellencs, que van comportat el tall de la carretera N-145 en diferents ocasions.
Davant d’aquestes accions, legítimes des del parer de Compromís, la formació creu que poden arribar a causar un greu perjudici pels interessos tant dels urgellencs com dels andorrans. Aquest fet es deu a què la carretera N-145 és la principal arteria de comunicació vial que el país veí, Andorra, té tant per entrar com per sortir del mateix.
Plans conjunts de les institucions
El portaveu de Compromís X La Seu, Òscar Ordeig, va remarcar la voluntat que actualment existeix entre diferents parts institucionals per tal de crear una gran àrea econòmica, social i sanitària al Pirineu. Aquesta gran àrea hauria de representar la combinació de diverses subseccions administrativament diferents dins d’un nou marc de relacions multilaterals, en el qual La Seu i Andorra haurien d’ocupar papers protagonistes.
Ordeig és dels que opinen que «cal potenciar l’Economia de Muntanya creant uns nous vincles entre les diferents àrees que composen tot el Pirineu; tots tenim molt més a guanyar amb unes bones relacions i amb unes fronteres cada vegada més permeables. Noves sinergies poden representar millores en el benestar econòmic i social de tots els pirinencs».
1.300 transfronterers
Per a Compromís, també és important recordar que actualment hi ha al voltant de 1.300 treballadors fronterers que han de creuar cada dia la frontera hispano-andorrana per tal de poder portar a terme les seves tasques professionals.
Per tant, els regidors urgellencs de Compromís veuen un clar perjudici per tots aquests aspectes i per això reclamen que no torni a haver-hi cap altre tall de la carretera N-145. Tot i comprenent que les accions de protesta siguin legítimes i puguin defensar unes reclamacions molt dignes, això no pot comportar danys ni a les relacions entre La Seu i Andorra ni a la classe treballadora fronterera.