La reserva de places per a adolescents en el futur centre de salut mental de la Seu d’Urgell posa el focus en una realitat sovint invisibilitzada: la fragilitat dels itineraris vitals en edats primerenques quan apareixen trastorns de salut mental. La possibilitat de mantenir la continuïtat acadèmica durant el tractament és un pas rellevant, però també evidencia una mancança estructural: la insuficient capacitat del sistema per absorbir totes les fases del procés dins del propi país. Externalitzar part de la recuperació, encara que sigui en un entorn proper, obliga a reflexionar sobre el model assistencial. No es tracta només de garantir places, sinó d’assegurar coherència, seguiment i retorn efectiu dels pacients. En el cas dels adolescents, qualsevol desconnexió (geogràfica, educativa o social) pot tenir conseqüències duradores. El repte no és menor. Si bé el projecte aporta una resposta parcial, també posa de manifest la necessitat d’enfortir els recursos interns i d’abordar la salut mental juvenil com una prioritat sistèmica, no només com una derivació possible.