Les dades facilitades aquest dilluns pel departament d’Estadística del Govern mostren que la pressió fiscal per a l’any 2017 se situa en el 24,5%, amb una disminució de 0,7 punts percentuals respecte a l’any 2016 (25,3%). Aquesta disminució ve motivada, per una banda, pel fet que el conjunt dels impostos recaptats disminueix molt lleugerament (0,11%), és a dir, es mantenen pràcticament en els mateixos nivells de l’any anterior.
Els impostos sobre la producció i les importacions creixen l’1,2% respecte a l’any 2016, mentre que els impostos corrents sobre la renda i el patrimoni disminueixen el 17,5% anual i les cotitzacions socials s’incrementen en el 7%. Per altra banda, el creixement notable que experimenta el PIB a l’any 2017, xifrat en el 2,8% segons l’estimació avançada a finals del març de 2018, explica aquestareducció de la pressió fiscal, sense enregistrar-se una disminució de la recaptació tributària.
L’aportació a la pressió fiscal per part de les diferents figures impositives continua essent a càrrec principalment de la imposició indirecta (el 46,9% del total recaptat respecte el 46,3% a l’any 2016), seguit de les cotitzacions socials (38,1% respecte al 35,6% l’any 2016) i la imposició directa (14,9% enfront el 18,1% enregistrat l’any 2016).
L’augment als darrers anys de la pressió fiscal havia estat objecte de les crítiques de diversos estaments. Així, ara fa justament un any, la Cambra de Comerç considerava que la pressió fiscal, especialment amb l’entrada en vigor dels nous tributs amb el govern de Demòcrates per Andorra (DA), ha anat més enllà del que els empresaris esperaven. Segons l’estudi de la Cambra, l’increment dels últims anys, amb un 5,7% més, podia afectar la competitivitat de les empreses de cara al comerç exterior.
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) defineix la pressió fiscal com la part de la riquesa d’una economia que és recaptada per l’administració pública. Es calcula com el quocient de la suma d’impostos (directes i indirectes) més cotitzacions socials respecte al Producte Interior Brut. Es diferencia de la pressió tributària pel fet que aquesta última no inclou les cotitzacions socials.
L’economia clàssica i neoclàssica ha associat una alta pressió fiscal amb una baixa competitivitat d’aquesta economia, però aquesta associació s’ha demostrat que no és sempre certa, ja que hi ha economies, com per exemple la de Finlàndia, amb una alta pressió fiscal i que, això no obstant, encapçalen les llistes de les més competitives i, d’altra banda, economies com la nord-americana que, malgrat tenir una pressió fiscal molt baixa, són poc competitives.
La recaptació mitjana a la zona euro equival al 41,3% del PIB amb dades del 2016 (una dècima més que l’any anterior). Espanya, en canvi, s’allunya encara més d’aquesta xifra perquè el 2016 va passar de tenir una recaptació equivalent al 34,5% del seu producte interior brut a un 34,1%. Els països amb la pressió fiscal més elevada el 2016 van ser França (47,6%), Dinamarca (47,3%) i Bèlgica (46,8%). A l’altre costat s’hi situen països com Irlanda (23,8%), Romania (26%) i Lituània (30,2%).
De fet, Espanya és un dels països que menys recapta de la Unió Europea. Els tipus de gravamen no són baixos, però si la recaptació final. Les causes són el complex sistema de deduccions, bonificacions i exempcions, el frau, la renda per càpita i les dimensions del sector públic. Una de les explicacions més recurrents i fàcils d’enunciar és el frau fiscal. Milions d’euros no es tributen, en gran part per les multinacionals que practiquen l’evasió i l’elusió fiscal. Però a nivell més proper al carrer les classes altes prefereixen tributar per l’Impost de Societats pels seus tipus menors, mentre que els sectors menys adinerats estan exempts de pagar impostos.
