Una parella es queda sense alternativa de lloguer a Andorra en haver de deixar el pis on ha viscut durant 12 anys

Després de 12 anys vivint al mateix pis a Sant Julià de Lòria, una parella resident a Andorra s’ha trobat amb la necessitat de buscar un nou habitatge i, de moment, no ha aconseguit trobar una alternativa que pugui assumir. Ell té 62 anys, és andorrà, havia estat funcionari i està prejubilat des de fa dos anys; ella té 56 anys, és espanyola i treballa al país des que hi va arribar amb 16 anys. A finals del passat mes de maig van rebre un burofax en què se’ls comunicava que havien de deixar l’habitatge perquè la propietària el necessita per al seu nét (va ser ell qui va enviar el burofax, després que la padrina li cedís els poders), una decisió que la família assegura entendre, però que els ha obligat a tornar a buscar pis després de més d’una dècada.

Així, la data fixada per retornar les claus és a finals de setembre, tot i que el matrimoni ja s’ha traslladat a casa de la seva filla després d’haver buscat un nou habitatge durant aproximadament un mes, sense èxit. «Van buscar el primer mes, però en veure que no trobaven res estan vivint amb mi», explica la filla dels afectats en declaracions a aquesta casa, destacant que les principals dificultats que s’han trobat són els preus elevats i la manca d’oferta, a les quals se suma el fet que tenen un gos petit i no tots els propietaris accepten animals als habitatges.

«Seria una pena haver de marxar, una tristesa, ja que el meu pare és andorrà, nascut aquí, i la meva mare va venir molt joveneta i no vol marxar d’Andorra» – Filla dels afectats

«No és un problema dels ingressos, però no poden tampoc estar pagant un pis de 2.000 euros al mes», etziba la filla, posant en valor que el seu pare percep la prestació corresponent després d’haver-se prejubilat als 60 anys i la seva mare continua treballant en una botiga. D’aquesta manera, i inicialment, ambdós disposaven d’un contracte de cinc anys que, una vegada transcorregut el període, s’anava renovant anualment, amb les corresponents actualitzacions del preu vinculades a l’IPC. Ara, però, la propietària ha decidit recuperar-lo perquè hi visqui el seu nét, qui semblaria ser que també s’encarrega de la seva cura i de la gestió dels seus béns.

La via institucional també ha sigut una de les opcions que han tingut en compte, acudint a l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) a la cerca d’un suport, tot i que la gestió no els ha permès trobar una solució a la situació actual. «No han pogut fer res», assenyala la filla, tot precisant que, més enllà d’aquest contacte, no s’han adreçat a cap altre organisme. Així, i davant d’aquest escenari, la possibilitat d’acabar marxant d’Andorra ja forma part de les opcions que contempla la família, tot i que no seria una decisió immediata: «Sí que hi ha moltes possibilitats de marxar, però encara no, ja que la meva mare és molt jove i li queda bastant per poder jubilar-se».

«La situació d’Andorra no és gens bona […] Sembla que el Govern no vol que els que som de tota la vida estiguem aquí vivint, sembla que els fem nosa» – Filla dels afectats

En aquest sentit, la parella disposa d’un habitatge a Espanya que van adquirir davant les dificultats per comprar-ne un al país: «Es van haver de comprar una casa perquè a Andorra no tenen la possibilitat». «Seria una pena haver de marxar, una tristesa, ja que el meu pare és andorrà, nascut aquí, i la meva mare va venir molt joveneta i no vol marxar d’Andorra», afegeix, incidint també en l’impacte emocional que això ha causat especialment a la seva mare, qui inicialment no volia explicar al seu entorn que havia de deixar el pis: «La meva mare ho va portar molt malament. No volia dir-li a ningú perquè li feia vergonya dir que l’havien fet fora», es lamenta la filla dels afectats.

«Abans els fills tornaven a casa dels pares i ara els pares han d’anar a viure a casa dels fills», acusa la jove, qui seguint el mateix to crític etziba que «la situació d’Andorra no és gens bona, ja que no hi ha habitatge i el que hi ha és petit i molt car, i no tots podem accedir a aquests preus». En aquesta línia, es mostra especialment crítica també amb la resposta que considera, segons el seu parer, que s’està donant a la problemàtica de l’habitatge, apuntant directament cap a l’ens governamental. «Sembla que el Govern no vol que els que som de tota la vida estiguem a Andorra vivint, sembla que els fem nosa», conclou.