La publicació d’un jove del país a les xarxes socials ha posat de nou el focus sobre les dificultats d’accés a l’habitatge i la resposta institucional davant situacions de vulnerabilitat. El relat, escrit en primera persona, ha denunciat el desnonament de la seva mare i la manca d’alternatives abans d’arribar a una situació límit. “Avui ens hem quedat sense casa”, ha començat el missatge, en què ha volgut deixar clar que la pèrdua de l’habitatge no ha estat conseqüència d’una falta d’esforç o de compliment. “No és perquè no hàgim lluitat, no és perquè no hàgim complert, no és perquè no hàgim treballat”, ha remarcat.
“Quan tens opcions i decideixes no usar-les, això ja no és legalitat freda: és manca d’humanitat […] Nosaltres hem fet tot el que es podia fer legalment, pagant religiosament cada quota” – Jove afectat
En declaracions posteriors a EL PERIÒDIC, el jove ha aportat més detalls sobre el cas. “La meva mare porta 26 anys al pis”, ha explicat, tot precisant que, després de la separació dels seus pares, “es va tornar a fer un contracte de durada de cinc anys”. Segons ha relatat, la finalització d’aquest contracte va coincidir amb la pandèmia de la Covid-19, fet que va comportar un ajornament del venciment. En aquest context, ha subratllat que la seva mare és una persona amb discapacitat i que conviu amb un menor, una situació que, segons ha indicat, impedeix legalment un desnonament per desemparament.
Així i tot, ha denunciat que el propietari ha optat per una altra via. “No la poden fer fora de forma legal i han utilitzat la tècnica del familiar”, ha afirmat, tot assegurant que el propietari disposa de diversos immobles i que, malgrat això, no ha tingut en compte la situació de vulnerabilitat ni ha buscat cap alternativa. “Quan tens opcions i decideixes no usar-les, això ja no és legalitat freda: és manca d’humanitat”, ha denunciat. En aquest sentit, ha insistit que la família ha complert sempre amb totes les obligacions. “Nosaltres hem fet tot el que es podia fer legalment, pagant religiosament cada quota”, ha remarcat.
“Vivim amb l’angoixa de no saber què passarà, perquè ningú es fa responsable […] La resposta de Govern ha sigut clara: quan estigueu al carrer us podrem ajudar” – Jove afectat
Pel que fa a les institucions, ha lamentat sentir-se desemparat. “Govern ens ha deixat sense cap solució”, ha afirmat, denunciant que la resposta rebuda ha estat que només es podrà oferir ajuda “quan estigueu al carrer”. Segons ha explicat, aquesta condició implica haver de perdre-ho tot abans de rebre suport. “La seva resposta ha sigut clara: quan estigueu al carrer us podrem ajudar”, ha reiterat, assegurant que la seva mare “està destrossada” i que ell mateix viu el procés amb una gran angoixa. “No tenim resposta de ningú, ens hem comunicat amb tothom que hauria de fer-ho”, ha afirmat, tot afegint que la incertesa és constant. “Vivim amb l’angoixa de no saber què passarà, perquè ningú es fa responsable”, ha ponderat.
Alhora, ha volgut deixar clar que no considera que es tracti d’un cas aïllat, sinó del reflex d’“un sistema que protegeix la propietat abans que les persones” i que només actua quan el dany ja és irreversible. Amb la seva denúncia pública, ha volgut evitar que situacions com aquesta es normalitzin. “Ho explico perquè avui som nosaltres, però demà pot ser qualsevol”, ha conclòs, reclamant “empatia, responsabilitat institucional i solucions abans, no quan ja és massa tard”.
