L’Àlex Ruiz és el president de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT) des del gener de 2020, és a dir, que ha vist el seu mandat centrat en la defensa del sector de les inclemències de la pandèmia. Sigui com sigui, els seus objectius a assolir mentre sigui al capdavant de l’AEAT segueixen sent els mateixos: créixer en associats i en les parròquies amb apartaments, i tenir relació amb les entitats hoteleres del país.
–Quin balanç fa dels primers mesos com a president de l’AEAT?
–Ha estat molt complicat, perquè tot i que vaig arribar en mig d’una temporada d’hivern que semblava que seria de rècord, al març va arribar la pandèmia i va quedar tot aturat. En aquell moment, ens vam trobar que es va legislar la Llei Òmnibus que aportava un seguit d’ajuts al turisme excepte als apartaments turístics, i vam iniciar una lluita que es va allargar nou mesos per tenir els mateixos drets. I és que aquí sempre hi ha hagut una diferència entre els hotels i els apartaments, però jo sento que som sectors convivents: ni nosaltres som competència dels hotels ni els hotels ho són per a nosaltres.
–De fet, com a empresari gestiona apartahotels i hotels. Ha notat la diferència?
–Sí. Quan vaig entrar a formar part de la Unió Hotelera amb els dos hotels que gestiono, em vaig adonar de tots els elements que no teníem com a associació a l’AEAT. No és que volgués ser un espieta, però em va tocar viure aquesta doble experiència i és quan vaig concloure que amb una trajectòria de 50 anys, tot estava molt més ben organitzat. Nosaltres fa poc que existim, però treballarem per seguir en el bon camí i per arribar a tenir aquest reconeixement.
–I com sent ara la relació amb els hotelers?
–Un dels objectius que tenia quan vaig entrar al càrrec era fer una unificació, per quan hi hagués algun projecte o proposta en l’àmbit del turisme, anar de la mà de la Unió Hotelera i Autèntics Hotels. I va coincidir que arran de la pandèmia es va implementar aquest contacte que també es va donar amb el Ministeri de Turisme. Sento que es van començar a encaixar les peces per anar junts i poder defensar els interessos comuns. D’aquesta manera, a través de la pandèmia s’ha complert un dels objectius pel mandat, que era establir aquest diàleg i ser reconeguts com a iguals dins del sector turístic.
–Així, considera que hi ha una relació estreta amb ambdues entitats?
–Totalment. Hi ha hagut una col·laboració molt bona durant la pandèmia que encara es manté. Estem en contacte els uns amb els altres per si tenim dubtes o per si hi ha alguna cosa en la qual ens puguem ajudar, i és quelcom que abans no es feia. I de la mateixa manera, quan hi ha d’haver interacció amb el Govern, ho fem sempre les tres associacions. Així que es pot dir que aquesta lluita i l’aliança durant la pandèmia ha servit per unificar-nos, i penso que la relació és avui excel·lent.
–Ho fa extensiu al Govern?
–Sí. Insisteixo que l’experiència amb la Covid en aquest sentit ha estat molt positiva perquè abans no se’ns considerava i ara participem com un més, podent donar les nostres opinions, punts de vistes i queixes. Per tant, es pot dir que no han sigut tot desgràcies per la pandèmia, sinó que també va sortir aquesta oportunitat per anar a l’uníson i de ser reconeguts per les institucions.
–Quins altres objectius es va marcar per la presidència?
–Quan l’associació va néixer, estava molt ubicada al Pas de la Casa, i després es va expandir també a la parròquia de Canillo, amb apartaments al Tarter i Bordes d’Envalira. Ara, el que volem és arribar a tenir apartaments associats a altres parròquies i créixer per ser més reconeguts i tenir més pes. I paral·lelament, pel que fa al nostre reconeixement, hi ha un element que penso que ha estat una errada per part nostra, i ha sigut que no enviàvem dades d’ocupació al Govern. Així que hem de posar fil a l’agulla per enviar aquestes xifres mensualment a l’Administració per poder tenir una millor radiografia del que és el turisme a Andorra, i que així ens segueixin tenint present.
–Quina valoració en fa de l’estiu d’enguany?
–Com sempre, hem de diferenciar les dues parròquies on tenim activitat. A Canillo, hem treballat força al juliol, amb mitjanes per sobre del 60%, i l’agost ha començat molt bé, gairebé amb un 90% d’ocupació. De fet, aquest darrer cap de setmana haurem fregat el 100%, i és palpable quan vas pel carrer o et mous amb el cotxe: és una bogeria la quantitat de gent i de vehicles que hi ha. En canvi, al Pas de la Casa ha sigut horrorós des del març de l’any passat. França ens ha triturat: no ens ha deixat obrir les pistes, ens limita l’entrada de turistes, imposa proves, ara ha fet una campanya publicitària increïblement forta perquè el client francès faci turisme dins del país… Fins fa una setmana, teníem unes ocupacions ridícules, d’entre el vuit i el 10%. Des de la setmana passada estem més bé, però penso que serà una cosa temporal fins el dia 20 i escaig. I després el que vindrà serà complicat, perquè fins al juny, hi havia menys activitat però teníem els ERTOs, així que des de la segona quinzena de setembre i fins que no comenci la temporada d’hivern, seran mesos molt durs, sobretot al Pas. Sé de gent que s’està venent propietats per intentar mantenir l’empresa i no haver d’acomiadar personal, així que esperem un final d’any difícil.
–Com creu que es poden impulsar les pernoctacions al Pas de la Casa?
–El Pas de la Casa té un gran problema i és que no té cap atractiu turístic. El Tarter té Incles, la Massana té Vallnord, Canillo té Mon(t) Màgic, però al Pas no hi ha res. Aquesta serà una qüestió que voldrem tractar amb el ministre Torres a la reunió on parlarem de com s’implementa la taxa turística. Al meu parer, un dels primers objectius de la taxa turística seria donar-li algun atractiu turístic al Pas de la Casa, perquè si no ja veiem com s’està quedant totalment obsolet. Serà complicat, però s’ha d’intentar tenir alguna cosa més enllà de la restauració i els comerços de licor i tabac.
–Quan està previst que la taxa turística sigui una realitat?
–El ministeri ens la vol presentar amb la idea que es posi en marxa l’any vinent. No sabem si serà a principis, a mitjan o finals, però sí que s’implantarà de cara al 2022. El que sí que se’ns ha dit i queda molt clar és que aquesta taxa es destinarà íntegrament al sector turístic. Insisteixo que al primer projecte que jo apostaria és el de l’atractiu pel Pas, i a partir d’aquí, qualsevol cosa que facin perquè vinguin turistes, és benvinguda. Només cal veure la tirada que està tenint el mirador de Tristaina o l’èxit del Mountain Music. Sabem que representem una part important del PIB del país, així que hem de remuntar i anar a millor.
–I com espera que sigui la temporada d’hivern?
–De cara a l’hivern, estem convençuts que serà un any molt bo. L’any passat, els quatre gats que van venir a esquiar van ser els valents que s’arriscaven a pujar a Andorra sense saber si a la frontera els deixarien passar o els farien fer mitja volta. Va venir molt poca gent, per això confio que aquest any serà de rècord: vam acabar la pandèmia que s’havien d’assolir xifres històriques, i estic segur que aquest any sí que hi arribarem. El més important és que la vacunació, tant aquí a Andorra com a França i a Espanya, va a un molt bon ritme, i és la solució per la pandèmia, malgrat que hi haurem de seguir convivint.
–Quins aspectes ha de millorar Andorra per atraure més turistes?
–Tenim un problema que és la infraestructura i les connexions, i és important perquè sabem que la gent ha de fer molta cua per venir. És veritat que per la nostra geografia és complicat de resoldre, però esperem que a poc a poc anem millorant. He pogut viure la transformació del país en molts aspectes, però jo també pateixo les retencions i em preocupa que potser algun dia els visitants es cansin i ja no vulguin venir. És una cosa important a treballar. Hem sentit a parlar del tren i l’aeroport, així que veurem que en resulta, però s’ha de solucionar.
–I quins aspectes del Principat creu que es poden potenciar, més enllà de les compres i la neu?
–La natura, sobretot. És un tret característic molt important. De cara a les compres, penso que s’hauria d’apostar per alguna cosa diferent que pugui ser més atractiva. Ara mateix, es veuen moltes botigues iguals que a Espanya, així que s’ha de trobar un diferencial que potser podria anar lligat a algun establiment més de luxe. I també hem de tenir molt present la gastronomia, que penso que és excel·lent.
–Sortint de la qüestió del turisme, també formen part de la Taula d’Habitatge. Quins interessos defensen en aquestes reunions?
–Aquesta qüestió va ser un suggeriment del cònsol major de Canillo sobre la possibilitat de transformar alguns apartaments en habitatges d’ús residencial. Jo li vaig dir que ho podíem parlar, perquè arran de la pandèmia, moltes empreses que no han tingut ingressos potser sí que els interessava destinar una part dels immobles a ús residencial, però aquesta reunió no va prosperar. Jo ja vaig dir que, en qualsevol cas, és una qüestió complicada perquè hi ha una mena de frontera que més enllà de Canillo, la gent no hi vol viure, perquè és lluny del centre i no sempre hi ha tots els serveis, cosa que pot suposar una incomoditat. També s’ha de pensar que la gent que va transformar els habitatges en apartaments és perquè inicialment els volien vendre i no van poder, els van voler llogar i no van poder, i per això els han fet apartaments, per obtenir-ne una rendibilitat.
–I quina solució veu factible de cara l’habitatge?
–A l’última reunió de la Taula d’Habitatge es va dir que a Andorra hi ha uns 8.500 pisos buits de gent de fora que no els té declarats. Penso que és per aquí on s’ha d’atacar inicialment aquesta problemàtica, perquè és una quantitat molt important. Estem parlant que, potser, a cada parròquia hi ha un miler o més de pisos buits. Jo entenc que el Govern hauria de mirar de parlar amb Espanya per arribar a algun acord per declarar aquests pisos i que es puguin posar al mercat de lloguer amb un preu coherent.
