Després d’explicar el procés de la malaltia a ‘Diario d’una leucemia’, Toni Gamero publica ara ‘¿Y ahora qué?’, un llibre centrat en la vida després del càncer i en tot allò que sovint queda fora del relat clínic. Un llibre que respon, d’una banda, a la necessitat de donar sentit a la seva experiència i, de l’altra, a visibilitzar els canvis que implica superar la malaltia: “Calia explicar tot el que he pogut fer amb la meva segona oportunitat de vida, la qual em va donar el meu donant”, afirma l’autor en declaracions a aquest mitjà, qui afegeix que “la vida després d’un càncer canvia totalment, tant en la salut com en el físic, l’àmbit emocional, les relacions i la part psicològica”.
Així, el relat se centra especialment en el moment posterior al tractament, quan el pacient intenta reprendre la seva vida: “Quan reps un diagnòstic, la teva vida s’atura en tots els sentits durant dos anys, que en el meu cas, amb la Covid-19, es van convertir en tres”. El retorn, però, no és senzill, ja que, com el mateix autor s’encarrega de remarcar, “intentes tornar a la teva vida d’abans, però la teva vida no serà mai la mateixa”. A més, Gamero posa l’accent en una casuística que moltes vegades no és té en compte en aquests processos: l’entorn. “Només les persones que han passat pel mateix poden entendre-ho”, apuntala.
“Parlo de tot allò que creia que mai tornaria a fer i que, gràcies a la donació del meu donant, he pogut recuperar […] Explicar el que he viscut pot ajudar altres persones” – Toni Gamero
Pel que fa a l’enfocament del llibre, Gamero aclareix que combina diverses dimensions: “Parlo de tot allò que creia que mai tornaria a fer i que, gràcies a la donació del meu donant, he pogut recuperar”, tot i que també hi ha espai per exposar els canvis profunds que, sovint, no són visibles. “Molta gent pensa que, una vegada superada la malaltia, tot torna a ser com abans, però no és així”. En aquest sentit, l’escriptura del llibre ha tingut també un component terapèutic per a l’autor. “Per a mi va ser una teràpia”, afirma, ja que li va permetre mantenir la ment ocupada en un moment complicat. “Explicar el que he viscut pot ajudar altres persones que es troben en la mateixa situació”, afegeix.
En paral·lel, i com a president d’ATIDA, Gamero alerta de la necessitat de reforçar la sensibilització sobre la donació de medul·la. “S’haurien de fer xerrades als instituts per part del SAAS, especialment a partir dels 16 anys, perquè als 18 ja es poden inscriure al Registro de donantes de médula ósea (REDMO)”, remarca. Tanmateix, i tot i que reconeix la presència de campanyes de donació de sang, sí que defensa que les xerrades permetrien arribar a més població: “Els joves acostumen a ser els millors donants”. En aquest context, defensa el paper de la literatura testimonial com a eina per trencar silencis i fomentar la conscienciació: “Moltes persones es tanquen i no volen parlar del que els passa, però explicar-ho obertament pot ajudar altres a fer el pas”.
“S’haurien de fer xerrades als instituts per part del SAAS, especialment a partir dels 16 anys, perquè als 18 ja es poden inscriure al Registro de donantes de médula ósea (REDMO)” – Toni Gamero
Així i tot, el que sí que sembla clar és que amb ‘¿Y ahora qué?’ Gamero vol transmetre un missatge clar: “M’agradaria que la gent fos més empàtica, que escolti i vulgui ajudar les persones que passen per una leucèmia o qualsevol altra malaltia, amb coneixement i sensibilitat”. D’aquesta manera, i tot i qüestionar-se el concepte de normalitat després d’un procés com el que ha viscut, ja que “la teva vida canvia totalment i la normalitat deixa d’existir”, Gamero apel·la a l’esperança, recordant que “es pot sortir de malalties molt dures i tornar a gaudir de les coses més senzilles”.
