“Gestionar una colònia no és posar de menjar en un moment puntual i tornar cap a casa tranquil·la”. Amb aquesta afirmació, Beatriu Montalvó, presidenta de Ronronejand, sintetitza la necessitat de conscienciació sobre els gats ferals, que l’entitat defineix com a gats comunitaris. Segons explica, es tracta d’animals que conviuen a l’espai públic i que, quan la colònia està controlada, “estan macos físicament i són sociables”, una realitat que només és possible amb una gestió constant i organitzada.
La responsable de l’associació subratlla que el manteniment d’una colònia implica rutines, seguiment i coneixement detallat de cada animal. “Has de saber si tens quatre femelles, cinc mascles, quines són les prioritats, si hi ha algú malalt o si hi ha cadells”, assenyala. Aquesta tasca, diu, requereix dedicació i formació, motiu pel qual Ronronejand defensa “professionalitzar el tema de la gestió de la colònia” per garantir el benestar dels animals i la convivència amb l’entorn.
Montalvó alerta que la intervenció de persones no autoritzades pot alterar greument aquesta feina. “Moltes vegades és un tema de desconeixement”, afirma, tot explicant que donar menjar fora dels punts establerts pot impedir captures necessàries per a tractaments veterinaris. Com a exemple, relata el cas recent d’una gata que va requerir dies d’intents de captura per poder ser atesa: “Durant una setmana vam estar cada dia posant la gàbia trampa perquè pogués entrar per gana i portar-la al veterinari”. En aquest sentit, recorda que està prohibit alimentar els gats si no es forma part del grup autoritzat.
La gestió professional de les colònies felines es presenta com una eina clau per garantir el benestar animal, prevenir riscos i afavorir la convivència ciutadana
L’associació compta actualment amb 32 voluntaris acreditats, formats específicament per gestionar colònies. “Si vols formar part de l’associació i assumir el compromís d’anar-hi mínim tres vegades a la setmana, benvinguda”, afirma la presidenta, tot afegint una advertència clara: “Però no facis mal”. Aquesta regulació, explica, permet identificar responsables davant dels comuns i actuar de manera coordinada.
Les conseqüències del desconeixement poden ser greus. Montalvó recorda el cas d’una gata atropellada després que algú li posés menjar fora de la colònia. “Era un animal que portava quatre anys ben gestionat, esterilitzat i desparasitat, i per la ignorància d’algú aquesta gata no està entre nosaltres”, lamenta. Per això insisteix que “s’ha d’educar els ciutadans” i remarca la necessitat d’una acció informativa àmplia.
En aquest sentit, Ronronejand reclama una “campanya informativa bastant completa, a tots els nivells”, perquè la ciutadania sàpiga com actuar quan es troba un gat al carrer. “Hauria d’haver una campanya a set bandes”, defensa Montalvó, que assenyala que encara hi ha molt desconeixement sobre el paper de les associacions i les competències dels comuns.
Pel que fa a les institucions, la presidenta explica que s’està treballant amb els comuns i amb el Govern per avançar en el reconeixement del gat comunitari. “Estem pendents que es vulgui modificar la Llei de Tinença Responsable per autoritzar els gestors de colònies i reconèixer una realitat que conviu entre nosaltres”, indica. Segons diu, alguns comuns “estan començant a deixar de mirar cap a una altra banda” i ja s’han fet passos com la instal·lació de cartells oficials que identifiquen colònies autoritzades.
“Estem pendents que es vulgui modificar la Llei de Tinença Responsable per autoritzar els gestors de colònies i reconèixer una realitat que conviu entre nosaltres” – Beatriu Montalvó
Tot i això, Montalvó defensa avançar amb prudència i col·laboració. “Anem al ritme de les corporacions perquè volem fer-ho tot bé”, afirma, insistint que l’objectiu final és compartit. “Nosaltres el que volem és el benestar dels gats per sobre de tot”. Ronronejand assegura haver gestionat més de 800 gats, esterilitzats i desparasitats regularment, i conclou: “Si nosaltres hem pogut fer-ho, entre tots ho podrem fer molt millor”.
