El risc d’allaus a la muntanya és una realitat permanent i, tal com adverteixen els serveis d’emergències, el perill zero no existeix, especialment fora dels dominis esquiables. “A l’alta muntanya el risc zero no existeix i hem de ser conscients de com anem, com ho fem i amb qui anem”, alerta el cap de planificació i emergències, Eduard Vergara, en declaracions a EL PERIÒDIC.
En aquest sentit, Verga explica que el nivell de perill es determina diàriament en coordinació amb el Servei Meteorològic Nacional, el qual elabora el Butlletí de Perill d’Allaus. “Cada dia estem en comunicació amb el Servei Meteorològic Nacional, que és qui determina amb quin nivell de perill ens trobem”, assenyala. Actualment, el país es troba en nivell 2 de perill, després d’haver registrat nivells superiors els darrers dies.
“A l’alta muntanya el risc zero no existeix i hem de ser conscients de com anem, com ho fem i amb qui anem” – Eduard Vergara
Quan el perill és molt elevat, la recomanació és clara: “Sempre recomanem que, si el risc és molt elevat, es vagi dins del domini esquiable”, afirma Vergara. Segons detalla, aquestes zones compten amb “professionals que s’encarreguen de realitzar tota mena de tasques en aquells punts complicats i els desencadenaments necessaris perquè l’esquí alpí sigui un esport segur”.
Aquest missatge pren encara més importància en un context en què cada vegada hi ha més persones a la muntanya, sovint fora pista. “Ens trobem que hi ha molta gent que se’n va a la muntanya i que potser no llegeix prou el butlletí o no té la formació suficient”, adverteix. En aquest sentit, apunta que les xarxes socials poden donar una falsa sensació de facilitat: “Veiem esquí fora de dominis com una cosa fàcil, i de fàcil no ho ha sigut mai”.
“En els dominis esquiables hi ha professionals que s’encarreguen de realitzar tasques necessàries perquè l’esquí alpí sigui un esport segur” – Eduard Vergara
Pel que fa al moment en què comença realment el perill, Vergara recorda que no depèn exclusivament del nivell indicat. “Des que comença a nevar, el perill d’allau és existent”, afirma, i afegeix que el nivell “determina un risc global, però després s’ha d’analitzar punt per punt”. Factors com l’orientació, el pendent o el tipus de terreny poden fer que un indret concret sigui molt més vulnerable.
De fet, el responsable d’emergències recorda que “aquest any vam tenir un accident en un nivell dos”, fet que demostra que un perill moderat no elimina la possibilitat d’incidents. “Aquí és molt important l’experiència de la persona que hi va; si no ho té clar, millor no anar-hi, perquè la muntanya continuarà allà”, insisteix.
“Aquí és molt important l’experiència de la persona que hi va; si no ho té clar, millor no anar-hi, perquè la muntanya continuarà allà” – Eduard Vergara
Finalment, Vergara subratlla la importància de la formació i del material de seguretat. “És fonamental llegir el butlletí de perill d’allaus per saber on posar el material necessari, com el DVA, la pala i la sonda”, explica, recordant també que “anar-hi sempre en grup pot salvar vides”. Paral·lelament, des dels serveis d’emergències es continuen impulsant formacions a les escoles i campanyes de seguretat hivernal per reforçar la cultura de la prevenció a la muntanya.
